PECAT APASSIONAT EN UNA ESGLÉSIA - tot plaer

Una nit d’estiu en un petit poble del Pirineu francès, en una de les seves escapades romàntiques, mentre acabaven de sopar en un restaurant que hi havia als afores, el Nispro li confessà una nova fantasia. No era ben bé una fantasia sinó que era un relat dels esdeveniments que passarien en breu, un anticipi del que volia fer-li. A ella la posava molt calenta que li expliqués relats eròtics, hipotètics o reals, premonitoris del que passaria. Però el que els agradava molt més era dur-los a terme. I sempre els milloraven.

- Avui tornaràs a casa sense calces. Va afirmar el Nisrpo.

Aquestes van ser les primeres paraules del relat. I només sentir-les, la Gladis ja les va mullar. Van pagar i van tornar al poble per una carretera que separava el restaurant del poble. La Gladis es va repenjar al guardarail i li va dir: aquí, fes-ho.
El Nispro li va treure les calces allà mateix, a poc a poc, com li agradava fer-ho. Les mirà (efectivament... la Gladis ja era molla), les olorà, i se les guardà com un tresor conquerit. La va besar apasionadament i lentament li arremangà la faldilla. Es posà de de genolls davant seu començà a llepar-li l'entrecuix fins a arribar al clítoris. Moment en què els van interrompre uns caminadors per la carretera. Últimament estaven una mica exhibicionistes.

- Anem, buscarem un lloc més discret. Va dir el Nispro.

La va portar a un camí asfaltat que hi havia entrant al poble on no hi havia massa llum, pocs fanals i molts arbres. A l'ombra d'un arbre que els donava una penombra que els invisibilitzava i la va fer estirar a terra. Allà mateix li tornà a arremangar la faldilla i començà a menjar-li el sexe, mentre ella contemplava les estrelles.
Però a la Gladis en portava una altra de cap. Enjogassats com uns adolescents, morrejant-se i magrejant-se a cada cantonada d'aquell poble, van passar per davant de l'església, una església romànica del segle XVII. A la Gladis se li dibuixà una mirada maquiavèl·lica a la cara. Sort que estava tancada perquè el Nispro ja es veia follant a l'altar; no es podia resistir mai a alguna proposició de la seva estimada. Just al costat de l'església hi havia una placeta per on també es podia entrar a l'església. Un recinte que casualment tenia la porta oberta.

- Aquí sí. Va dir la Gladis. Folla’m aquí.

El va portar al costat d’un banc, li va baixar la bragueta i li va fer una gran mamada, mirant-li la cara i just darrera seu, el campanar. Quina estampa!
A la Gladis li encantaven aquestes bogeries, però el Nispro no acabava d’estar a gust ja que allí hi havia massa llum... però aquella mamada, la Gladis mirant-lo, les campanes donant les hores, com saludant-los, li va fer perdre el món de vista. Va asseure la Gladis al banc de pedra i la penetrà amb aquella bogeria que s’havia apoderat del seu cos i ment... la Gladis que estava ja molt predisposada a rebre les envestides del seu amant va tenir un orgasme ràpidament... Sense acabar de cordar-se els pantalons i baixant una mica la faldilla de la Gladis, l’agafà de la mà i li digué molt fluix a l’orella: des del segle XVII, a quantes noies del poble creus que els hi hauran menjat el cony amb l’esquena contra la paret del campanar? 10 metres els separaven d’aquella paret on no arribava la llum dels fanals, la penombra els protegia i el Nispro encara es va créixer més... amb els braços per sota les cuixes de la Gladis i les mans fermament recalçades a la paret de pedra, la Gladis quedà asseguda a les espatlles del Nispro. Aquesta posició (assajada en altres ocasions) feia que el cos de la Gladis quedés suspès a l’aire, sense haver de fer força i amb les cames ben obertes perquè el Nispro pogués fer-ne de les seves... El primer orgasme va ser immediat només arribar la llengua al clítoris... el segon va ser una mica més gaudit...

-Nena, potser algun dia sortim al diari... però si aquesta paret pogués parlar segur que hem escrit una pàgina de la seva història.

La resta de passejada fins a l’hotel, plena de petons i abraçades, va fer que els seus cossos es refessin del que acabaven de viure... quina segona adolescència que
vivien ja passats els 40...