Improvisant

Contra una paret, sense escenari perfecte, atrapada en una voràgine de batecs i amb l'al·lé convuls, era hora de deixar-se endur per l'instint. Aquell estrany que havia conversat amb mi dues hores posava al meu servei unes mans juganeres, que no tenien cap pressa, i em confirmava amb cada gest que era la companyia perfecta.
Pel damunt de la brusa, entre la barbeta i el melic, els seus dits navegaven buscant-me els límits i augmentant la intensitat. Ara un petó al coll, ara un pessic lleuger al mugró ...havia començat un joc que no pensava rebutjar. I a ell no el destorbava res del que jo li oferia. Ni em defugia ni volia el control absolut. Es palpava una insòlita sincronia. Dos adults que s'exploraven marcant el ritme a cops fora de compàs. I en un moment, es va oferir erecte sense descordar ni un botó. La fricció superficial l'esperonava i m'ho gemegava a cau d'orella. La seva llengua em buscava. Jo m'anava mullant i ho va descobrir endinsant la seva mà a la meva roba interior. Se li va escapar un somriure; se sentia convidat. I, confiant en sí mateix, el seu polse va començar a accelerar-se. I, amb el moviment de les meves caderes, es va obrir camí definitiu cap al fons del meu entrecuix.
I mentre em fregava incansable, em mirava fixament als ulls, somrient, satisfet. Em va demanar que no em controlés i em vaig deixar anar del tot. Aquell orgasme era meu. Se l'havia treballat fins l'últim gemec.
I en el meu torn només em buscava la boca, amb els llavis. Va posar-me la mà dins dels seus pantalons i em va dir "tota teva". Tibant i a foc, m'invitava a fer-li fàcil el moment, però m'hi vaig entretenir, entremaliada, humitejant-lo, suaument però enèrgica. I la seva respiració s'acompassava fins que el vaig notar tan tens i expectant que era el moment de fer-lo acabar. Es va deixar caure lleugerament sobre el meu pit i em va fer un reguitzell de petons a les parpelles i als llavis. Suaus. Agraïts. Engrescadors.
Havia estat una sessió de sexe no programada i inesperadament satisfactòria. Sense límits, però amb control. Qualsevol cosa que hi volguéssim afegir l'espatllaria, així que era hora de marxar. Vaig treure un llapis i un tiquet de compra del bolso, i amb traç tremolós vaig escriure: "si ho vols millorar, truca'm .......", li vaig posar a la butxaca i vaig marxar tan dignament com la fluixera de cames em permetia.
No havia arribat al cotxe que escoltava l'entrada d'un missatge al mòbil . Era un número desconegut i un text directe: "dia i hora, si us plau".
Repetiré, sí. Ara he de decidir quan.