Cercador
L'IAPOCALIPSI
Un relat de: MarkusSigui com sigui, no he pogut evitar-ho, però tinc un missatge dedicat a la intel·ligència artificial, com el problema més gran de la interacció humana.
La nostra creació més recent és la que portarà la nostra estupidesa a un nou límit que no s'ha vist mai. Gràcies a l'existència de tot el que s'ha arribat a programar i desenvolupar dins els sistemes informàtics, estem ignorant-nos cada cop més. Ens tornem més dependents a la informació ràpida i, per tant, més vinculats amb el contingut instantani; més distanciats, més confosos, més hostils amb la veritat de les coses!
El treball fet a mà l'està substituint la màquina. El pagament en metàl·lic és un recurs prescindible. L'ajuda psicològica, saturada; el sistema educatiu, alterat; l'art i l'entreteniment, en perill; i la sinceritat? Ja no és la mateixa!
Encara molts som aquí i mantenim la consciència desperta... Quan la IA domini la informació, i probablement això passarà, l'últim que desitjaríem és encomanar als robots escriure els darrers capítols de la nostra història; probablement no podrem renunciar a la IA del tot, però sí controlar l'ús que li donem, com ho podem fer ara.
Prioritzem el pensament i l'acció humana per sobre de l'anàlisi robòtica; els pioners d'aquesta eina tecnològica pretenen canviar la comunicació i emplenar-nos els dies amb necessitats digitals. Desperteu-vos! Això no és una exageració i tampoc un simulacre! Molts no se n'adonen, però vivim en un món cada cop més automatitzat!
Vull veure una societat que torni a ser humana i sàpiga fer un ús dels seus recursos. Una fantasia com cap altre, segur que mai no passarà. Bé, i què? Encara puc trobar a persones reals i honestes, i no, no valen les que volen debatre en les xarxes socials sobre temes polaritzadors, perquè si diguessin el que realment pensen del seu voltant, no estarien seguint cap tendència que només els fa opinar cegament d'una manera! I aquest també és un gran què... La societat sempre s'ha mostrat amenaçada davant la veritat, i si combinem això amb un estil de vida abundantment material i poc flexible... hem tocat fons.
En cap moment no he volgut ni vull convèncer a un grup d'individus per fer quelcom... Però em vull mostrar tal com soc. Continuaré sent una persona molt enèrgica si em dona la gana. Ningú no em robarà mai la meva identitat ni la meva dignitat, i menys una màquina que JO abans faré servir com a assistent regulat i res més. Si alguns volen enganyar-me sobre què és real i què no, no ho aconseguiran. Si la societat acaba ignorant-me i no em dona el suport que necessito, jo faré el mateix amb ella. I si algun dia, tant de bo algun dia, som suficients els que sapiguem fer front a les adversitats socials, no serà la revolució de les màquines la que acabarà succeint.
Comentaris
-
Cent per cent d'acord![Ofensiu]llpages | 13-02-2026 | Valoració: 10
Els algoritmes informàtics, en totes les seves formes però bàsicament en les xarxes social, ens han convertit en uns addictes compulsius que perdem el temps que no tornarà en badar mirant foteses. Hi ha d'haver i hi haurà una reacció. La prohibició d'accés a les xarxes socials per als menors de setze anys és un primer pas, però crec que del tot insuficient. Cal una conscienciació col·lectiva que rebutgi l'ús del mòbil que fa que en les taules dels bars els allà reunits no parlin entre ells perquè estan badocs mirant les pantalletes. En fi, que la revolta a tanta manipulació passa per la decisió individual a tancar el mòbil i agafar un llibre. Així sigui.
-
Vivim com morts[Ofensiu]sanan99 | 10-02-2026
He de dir que també formo part d’aquesta generació que som tan addictes a la IA i als mòbils. I es que molts de nosaltres ja estem perdent el que ens fa humans, pensar, tenim el receptors de dopamina fregits, i no em vull ni imaginar com sera el nostre cervell d’aquí 10 anys si no canviem.
Per la meva part, si que ho he estat intentant controlar això d’estar enganxada al TikTok, m’ho he desinstal·lat infinitat de vegades pero sempre hi torno. No soc lo suficientment constant, i això sé que em creará problemes greus. Els motius pels que hi torno sempre són els mateixos: per sentir-me “inclosa”, per no saber avorrir-me i voler aprofitar fins a l’últim segon per desconectar de la vida.
l´Autor
12 Relats
8 Comentaris
11176 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Soc de Calella i he nascut a l'any 2002. Sóc un jove que li agrada aprendre de la vida i no vol enrollar-se com una persiana, cosa que inconscientment segueix fent. Però segueixo aprenent, això és el que importa!En quant el meu propòsit en la literatura: alguns escriuen per adoctrinar, altres per presumir. Jo intento buscar l'equilibri entre explicar i entretenir.
Solc pujar un relat per mes i si no, és igual, acabaria dient el perquè de totes maneres.
Últims relats de l'autor
- L'IAPOCALIPSI
- Gener 2026: Maduro primer mem de l’any, Julio Iglesias no va a l’església, Rodalies tu també la lies, i més!
- Missatge d'any nou (especial 1000 lectures)
- EL DESIG QUE NO CALLA
- Els defectes del passat
- Recordant: Destiny
- La ment en blanc (un altre cop)
- El final del Montnegre, última part
- El final del Montnegre, part IV
- El final del Montnegre, part III
- El final del Montnegre, part II
- El final del Montnegre

