La ment en blanc (un altre cop)

Sí, tinc la ment en blanc, un altre cop. És perquè no m'esforço prou per mantenir certs hàbits diaris? O perquè tinc tant de temps lliure que no sé què fer? O... Ja, aquesta vegada serà perquè penso massa. De totes maneres, el cervell decideix que aquesta ha de treballar menys. No puc enfrontar-me a la meva ment, però sí ser conscient i reconèixer l'estat que es mereix estar. Si continuo així, suposo que estic alimentant l'ego; aquest necessita que em faci valer, que em faci escoltar, perquè els meus missatges són summament importants i mereixen l'atenció de moltes persones, però collons, si no sabem realment què dir hem de parar...
Sí, és cert que el pensament excessiu desgasta el pensament creatiu, també provoca cansament, irritació o sentiments negatius com la baixa autoestima, a part que et falla el raonament i tenir un bon esperit crític. No sé si és l'ego realment l'enemic en aquesta ocasió. Jo crec que sí, perquè el burro de mi continua tenint una relació bastant pròxima amb ell, i llavors, no utilitzo bé la consciència; haig de deixar que cridi i exploti a soles. Vull separar-lo de les meves mans, les pot convertir en urpes. Vull apartar-lo del meu cos, el pot convertir en una màquina de sofriment. I vull allunyar-lo de la meva ment, acabarà barrejant les emocions i els pensaments en caos i errades del passat que mai han sigut tan greus, i en el fons ho sé.
Vull ser conscient i no interpretar malament els senyals que el meu cervell em dona. La ment pensant mereix descansar i més en l'últim moment del dia, que és quan he estat escrivint aquesta reflexió, i a sobre ho he perdut estúpidament perquè no vaig publicar-ho com calia... Ara, aquest matí, ho estic escrivint tot de nou, però amb altres paraules; he anat a correcuita per mil·lèsima vegada. Quan la ment estigui en blanc, no és un senyal de ficar-li més dades, és senzillament un senyal de stop.

En fi, sé que això no ho diu ningú i és una pena, però sempre puc demanar-li ajuda a Déu per qualsevol mena de problema, i també sé una cosa més d'ell, pot ser la més important: mai farà mal, només allò que no és del tot conscient.