2.000 dC - Pantalles al paisatge

vet aquí on ens trobem! Equivocadament a un nou segle i mil·lenni. Hem girat full al calendari fent celebracions que no pertocaven — potser per por de no arribar a finals d’any, ves a saber!

El que veig, i crec que coincidirem tots els de la meva generació, és que ens van enganyar.

M’explico: l’any 2000 havia de ser la pera. Viatges intergalàctics, cotxes voladors, vestits elàstics i arrapats al cos, lluents com paper d’alumini al sol... I res de tot això s’ha fet realitat. Per no fer, ni tan sols s’ha tornat a la Lluna.

I què tenim a canvi? Més del mateix: de casa a la feina i de la feina a casa. Sí, em direu que tot ha millorat, que el progrés, que la tecnologia, que els nostres avis sí que ho van tenir pitjor.

Segur? Segur que ho van tenir pitjor?

Ells van haver de passar les seves coses, i no van ser poques, d’acord. Però als nostres grans ningú no els va prendre la capacitat de badar mirant el paisatge. Nosaltres, en canvi, badem mirant el paisatge a una pantalla.