comences a fer camí.

L'adolescència és una etapa de canvis, per dintre i per fora, i el camí que has de recòrrer és llarg i misteriós, però el cor batega fort i amb ànsia...comences l'aventura de la teva pròpia vida...
Aprofita-la a tope, gaudeix del camí. Si hi ha trams difícils sigues valent i sempre mira endavant...el camí continua i te també moltes sorpreses agradables i moments únics per viure...i si a sobre el camí, a estonetes, te perfum de roses, la por a caminar s'evaeix una miqueta...

Una abraçada i endavant sempre!
MarBlava

és tan relatiu!
A mida que vas creixent es va accelerant. Quan t'ho passes molt bé, passa volant, però si tens un neguit o una mala época es desaccelara increiblement...

M'ha agradat molt, es nota que l'has escrit aquests dies de vacances...i que estaves ben avorrit!

Dessitjo que podem gaudir lentaments del bons moments...i que els dolents passin volant.

Petonets!
MarBlava

els sentiments que fan sorgir una mirada, especialment si és la d'algú que estimes de de debó.

M'agrada molt la manera en que els expreses i la força amb quie ens els fas arribar.

No et cansis mai d'escriure, tens molts sentiments amagats que alliberes gràcies a la poesia.

Un petonàs!
MarBlava

el teu amor per la Natura que ja hem vist en altres poemes teus.
Denota molta sensibilitat que et posis en el lloc de la Terra i ens transmetis els seus sentiments, a mi m'han arribat al cor.

Un petonet!
MarBlava

amb molta força i versos plens de ritme.

La vida n'és plena de miratges, només cal que sabem veure la realitat, encara que una mica d'il·lusió també ens ajuda a tirar endavant.

Espero que la teva vida sigui plena d'autèntics oasis

Petons,
MarBlava

M'ha agradat molt llegir el teu relat, sempre escrius poesies que m'encanten i se't donen molt bé, però m'agrada que siguis agosserat i provis de fer altres coses noves, com els relats..

El teu relat desperta l'interès des del primer moment, t'expresses amb molta claretat i crees un ambient idoni pel misteri, segueix endavant, és un bon exercici per un futur escriptor, però no abandonis la poesia, també m'encanat com ho fas.

Petons,
MarBlava

les fotografies ens evoquen moments viscuts amb tanta intensitat com si hi fóssim ara mateix allà...

Quina habilitat expressant els teus sentiments cap a un paisatge i uns instants atrapats en el temps que has fet teus i que han quedat per sempre gravats al teu cor...

Tots tenim els nostres records de moments viscuts, però el teu ha servit per agermanar-los...avui quan arribi a casa repassaré amb il·lusió els meus àlbums de fotografies i el passat es farà present per uns instants...


Una abraçada!!
MarBlava

tant de bó encara que psssin els anys, al nostre cor sempres sigui primavera...

Que preciós, sensible i dolç poema!
M'ha encantat Joan

Una forta abraçada!
MarBlava

en aquest bonics versos...
Què faríem sense la poesia i la literatura?
Ens proporcinen moments de plaer intens, ens obren la imaginació i ens transporten a altres indrets, ens fan compartir sentiments intims amb els que ens ho regalen...
És un món ple de possibilitats...i tu n'ets una part important, ja que gaudim de tot el que ens trasmet la teva poesia.

Preciós! Endavant...
MarBlava

tornar a llegir el teu primer relat, l'inci de tots els altres que han sortit meravellosos. Has anat moldejant el teu propi estil i ara quasi ja l'has moldejat del tot. LLegir el teu començament m'ha fet il·lusió, i compara-lo.

Un petonet, Marc!
MarBlava

...i que be que ho expliques...maquissima la imatge de la lluna i el sol lligats per uns moments en un gran petó còsmic...
La teva imaginació no te límits...m'omples el cor de joia!

Un petonàs,
MarBlava

aquest presciós poema!

M'ha agradt molt per tot el significat que te i per lo bonic que sona.

Cada cop sóc més amiga del silenci, encara que no fa gaire li tenia veritable por.
Que be que saps expresar sentiments i transmetre imatges amb una sonoritat meravellosa!

Preciós, maquíssim...endavant Carme.

Un petonet silenciós!
MarBlava

la imatge de la neu desfent-se per donar pas a la vida!
De bon matí m'has desglaçat el cor amb aquest poema ple de boniques metàfores de vida eterna.

Un petonet Mac!
MarBlava

ens omple el cor d'il·lusions i ens transporta a l'època de la infantesa...

Però el Nadal no és igual de feliç per a tots...trobo molt sensible per part teva que pensis en els que no poden cel·lebrar un Nadal com el teu.

Desitjo que aquestes llums de Nadal ens il·luminin a tot per igual i que omplin el món amb els seus colors de Pau i Amor.

Un petonet nadalenc!
MarBlava

i segueix escrivint amb tant de sentiment.
La teva sensibilitat per la natura i com l'expresses als teus veross és una meravella.
M'agrada molt tpot el poema, però l'última estrofa, resum de les anteriors m'ha arribat al cor.
Endavant, gaudeix i comparteix de l'art d'escriure!

Petons,
MarBlava