El silenci és...

I quantes paraules expressa!

Fas esment del silenci en tants moments, en tantes fases, en tants continguts, en tants estats d’ànim... que bé el reflecteixes.

És un poema preciós que convida a tenir-lo molt present quant estàs en silenci, quan no hi ha cap soroll, quan res et destorba, quan SENTS el silenci, quan NOTES la seva pau...

Un relat fantàstic Nonna, gràcies per oferir-me’l.

Gemma

Gràcies per oferir-me aquest poema tan preciós, on toques de manera magistral els silencis.

Conec els diferents silencis, i ara he vist la meva errada. Sóc presa fàcil del silenci i sovint m'engoleix... i el recolzo quan no toca.

Ara m'adono que el silenci es pot combatre. M'agrada el silenci, i sovint em costa adonar-me que no sempre és bo. Que a vegades angoixa, i mata i plora.

M'encanta aquest poema Nonna. M'agrada com parles dels diferents silencis que podem trobar. I, sobretot, m'agraden les tres darreres estrofes, perquè em fan obrir els ulls i adonar-me que el silenci pot ser amable, però també tan aspre que pot arribar a fer mal. De nosaltres depèn transformar-lo en la cosa positiva.

Visca el silenci si fa escriure coses tan precioses i tan clares com aquesta!

I no dubtis a indicar-me tants relats com vulguis. És un plaer per l'ànima i els sentits llegir-te.

Abraçadotes!

Salz.

Els teus poemes m'agraden molt, ja que a més de sé bells desprenen saviesa.
Mai havia vist el silenci des de tants costats fins a llegir el teu poema....

Gràcies per la teva recomanació.

La Fada.

... i silenciós. Tot quietud. Excel·lent.

no he pogut resistir-me de tornar-te a comentar: així és com inspiren els teus versos. Fabulós poema que ens aporta calma i ens aboca a encarar el silenci quan és positiu. Per moltes vegades que el llegeixi, cada cop m'agrada més.
Moltes gràcies Nonna per compartir amb nosaltres tan belles paraules i tan bella actitud: vitalista com sempre!

una abraçadota sorollosa
joan

el silenci en sí mateix no és rés i és tot aixó que escrius.

El silenci sense la persona no és rés.
El silenci És quan la persona l'escolta.

ei !!! que no volia fer pas cap mena de poema jo. Que no en sé. M'he limitat a dir el que penso.

...per haver-nos obsequiat amb la declamació d'aquest meravellós poema que ja t'havia llegit i comentat.
Escoltar-lo amb la teva veu ha estat fantàstic.

Gràcies, Nonna!

Núria

de debó trobar alguna paraula per decriure el que he sentit al llegir aquest bell poema, però no en trobo prou que estigui a l'altura de les cirscumstàncies...
així que només vull que sàpigues que t'he llegit, que m'has encantat una vegada més i que de tan i tan que m'ha agradat...m'he quedat captivada en silenci..
gràcies pels comentaris!
una abraçada!

Sense paraules m'he quedat avui, en veure que entre més de quaranta comentaris que té aquest preciós poema, no hi ha cap de meu... Tinc la sensació d'haver escrit sobre ell, però, astorada, passo i repasso i no trobo cap entrada meva... Ara mateix reparo aquesta absència!

Des del primer cop que el vaig llegir, recordo haver assentit davant de la pantalla, gairebé a cada vers. Sí, Carme, la vivència del silenci m'ha portat fins a conclusions semblants a les que exposes tan bellament.
El final, però, em va sorprendre llavors i em torna a sorprendre ara: DECANTAR el silenci és una proposta que em tempta! Ja et diré més endavant com ha anat l'experiència...

T'envio una abraçada silenciosa, però plena de paraules d'afecte,
Unaquimera

aquest poema on aconselles com encarar el silenci quan no és positiu i com agafar-se a ell quan és portador de calma. M'ha agradat moltíssim!Domines les paraules i els versos musicals acaronen al lector.

has descrit el silenci, inmillorable. Perquè el silenci és bo i necessari de vegades, i fa molt de mal d´altres.

Una abraçada

aquest presciós poema!

M'ha agradt molt per tot el significat que te i per lo bonic que sona.

Cada cop sóc més amiga del silenci, encara que no fa gaire li tenia veritable por.
Que be que saps expresar sentiments i transmetre imatges amb una sonoritat meravellosa!

Preciós, maquíssim...endavant Carme.

Un petonet silenciós!
MarBlava

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

com un pèndul, com tic-tac,
vas desgranant la falàcia,
SILENCI..........
és el nudisme dels dits
que ma tendra pell tocava
i sentia l'infinit
que dins l'anima trucava.

A demés de tot el que dius flueix una sonoritat que no escapa. bona composició. Et felicito,
jo ja m'hi enganxava.Bon final.Anton.

que l'afegeixo als preferits sobren les paraules veritat?


m'ha encantat,
magnífic...


jOaneTa

a voltes una tortura.
i a voltes paraules
sense farciment.
És preciós el silenci dels cims
quant l'aire s'atura
entre els arbres
i calla les paraules
que t'arriben de més enllà
les fàbriques dels humans
dels carrers atapeïts.
Temo el silenci de la nit
quan tot ja calla
i escolto aquells sons
que venen de tan lluny
que els tinc dins del cap.
Però temo més els silencis
del teu esguard callat
quan em miren intrigats
davant del meu silenci.


Una abraçada Nonna_Carme


Ferran

sobre els silencis. He trobat imatges belles, molt suggeridores. Un plaer la seva lectura. Ric en mots i matissos.

Felicitats! Bon Any 9!!!!

Xantalam

Aplaudiment silenciós, sí!, això és el que faig, t'aplaudeixo en silenci per a no destorbar.
Fa molts, molts anys algú em va dir: "El silenci és una de les millors músiques que hi ha." Crec que tenia raó.
Bona sortida i millor entrada d'any!
- Joan -

He gaudit en silenci d'aquesta meravella de descripcions que son a l'hora consells.
Et felicito per escriure tan bé.

Bones Festes

...
...
...

La lectura d'aquest poema, provoca el silenci: un silenci d'aprovació i admiració.

Després de tants comentaris, no sé ben bé què afegir. Potser aprofitaria per recordar que existeix una figura retorica, molt emprada a la poesia, que es diu anàfora. Aquesta consisteix en la repetició d'un mateix mot o grups de mots al començament de dos o més versos amb la intenció que el significat que aporta quedi destacat en el conjunt.

Permet-me que repeteixi l'estrofa que més m'ha frapat i que sembla que vagi dedicada a mi:

"No l'escoltis quan angoixa,
alia't a ell quan canta,
mai no el recolzis si plora,
comença, de nou, quan mata.

Aprofito per desitjar-te un molt Bon Nadal!

Gràcies pels comentaris que has fet al meu pare
i al meu fill !

Núria Gausachs i Cucala

extraordinari , poema . Et desitjo sort , silenciosament ...
Endavant!

Fa un munt de dies que em vas deixar un comentari i no trobava el moment de tornar-te'l! I poder-ho fer llegint un poema tan dolç com aquest no té preu. És una melodia de sons i sentits, un pausat degoteig de versos ben trenats. Un poema molt ben acabat i que deixa un bon gust al paladar!

No tothom pot presumir de tenir quasi dos-cents comentaris amb dotze relats; sens dubte, Nonna_Carme, et mereixes l'acollida que RC t'ha dispensat!

Una forta abraçada!

V

com lectors sota el pseudònims: atzucac, risto2, raigdelluna, cunnilingusfrigidus etcètera, o el autor suplantador o usurpador d'identitat del nostre benvolgut DARKMAN i que avui, ara mateix ja es signa Paul Gustave Doré, ignoro però ara si sota un altre identitat poden ser fins i tot autors coneguts de RC.
Aquets individus malparits potser es creuen que ens toquen els pebrots posant-nos notes baixes per onsevulla?.
Davant de tanta anarquia i impunitat i en un intent de fer justícia pel meu compte, he decidit visitar als meus autors preferits entre els que t'hi comptes i amb la mateixa anarquia i impunitat però amb la cara alta, sense pseudònims d'autor i sí amb el meu nom i cognoms per davant, tenint al meu haver relats publicats i fortament fumigats per aquets animalots, veure si no el titulat Els segadors de l'enveja .... O be el titulat "L'avet llampat" també el titulat "El carreró de la vila" i altres que ja no recordo i com veig que a tu també t'han visitat et puntuaré o tornaré a puntuar aquest i d'altres relats amb un deu
Una Abraçada

J.Lluís

M'és molt difícil fer un comentari a un poeta o poetessa.
El teu poema corprèn, penetra subtilment molt endins mentre el vas llegint. Et gronxa com si fos una onada càlida, amatent.
Hi ha percepcions dolces i d'altres et deixa un regust àcid.
Quan acaba et deixa una sensació de cosa perduda i precisés rellegir-lo.
Me'l portaré amb el teu permís al meus favorits.

Josep- Keops el beduí d'ultramar

Ja te l'he comentat. Ara vull doner-te ànims per fer-te fora dels més valorats, encara que sé que et fa feliç. A mí no. Et considero una de les més bones poeteses de RC i has de ser -hi, t'agradi o no. Em vas demanar que et puntués amb un 1 però m´hi nego rotundament. La teva humilitat, junt amb la teva gran valua com a escriptora seria com una mena de sacrilegi fer-t'ho.

Una forta encaixada per a tu i el teu espós.
JOANPG.

amb silenci , he gaudit amb silenci , i amb silenci t' aplaudeixo .
Endavant!

no tant sols et mereixes sobradament estar en el apartat dels més valorats, sinó que ets una de les millors poetesses de RC. I et torno a repetir, gràcies mestre per oferir-nos tant bells poemes.
Gràcies també per el teu suport, per els teus comentaris, per els teus immerescuts elogis, i espero que acceptis una abraçada d'amistat.

J. Lluís

Bell, i molt ben escrit. Et felicito.
Tot llegint-lo, he pensat que el teu protagonista, el silencia, és de fet el mateix que jo he descrit a "Paradoxa"

No creus que el silenci i la tristesa van agafats de la mà?

Una abraçada

Com Aquari que decanta l'aigua silenciosa i es converteix en pluja, en remor, Tu saps que el silenci també es pot trencar i jo el trenco per a dir-te que és un poema preciós, enormement profund i ple d'imatges bellíssimes. Tots els que escrivim aquí trenquem silencis, confessem secrets. Només quan ens sincerem es produeix el miracle de la comunicació. Aquest també va cap als meus preferits. Petons!

....silenci és veu que et parla.
Enhorabona pel poema, sentit, sincer, dens.
Salut i rebolica!

Però jo faig silenci no pas per ferir-te, sinó per lloar-te.
Un poema molt treballat i profund, Nonna_Carme.
Rep la meva enhorabona junt amb una forta abraçada.
Mercè

el silenci és la plenitud. En el silenci ressona el murmuri de la vida.

M'ha agradat llegir el poema car et descriu com ésser sensible

Felicitats
Joanalvol

amb les seves trampes i els seus premis. Uns versos que definexen molt bé aquesta necessitat a voltes imperiosa que el converteix en amic o enemic depenent del moment i la situació.
Si em permets, voldria resaltar-ne un dels versos, tant per l'encert en la descripció com per la seva bellesa:
"No el bressolis quan fereix,
abraça't a ell quan calma
i amb serenor decideix
quan rosega, quan aflama"

Una abraçada

la veu del silenci i la seva carícia. I quan em sembla que estic sol, m'acompanya el seu eco. El silenci té un llenguatge ric i extens. Hi ha gent que té por del silenci.
Si em permets -suposo que sí, t'acompanyo un poemea meu en silenci...-.


El silenci és una veu en estat pur...
Un clima on cal saber respirar.
Cal saber veure la seva flor
i penetrar en el seu cor,
i voler deixar-se penetrar...
Cal un bon esperit per sentir
el seu ressò i el seu eco.

Un temps de silenci és una riquesa.
El silenci desperta consciències
i ressuscita ànimes...
Sense el fruit de silenci no hi ha vida.
El silenci és estar en pau
amb un mateix i sentir-lo.
No permetis perdre la llavor del silenci.
Si el silenci et crida
estigues amatent a sentir-lo.
El silenci té veu i té crit
i també parla i parlarà.
Silenci que parles amb mi,
cantes amb mi,
somrius i plores amb mi.
Una casa de silenci no,
però amb la flor del silenci sí.
Silenci no és soledat.

Una abraçada en companyia del silenci...

onatge

-gràcies pel teu comentari.

cada una de les poesies que t'he llegit supera l'anterior, i que el plaer de llegir aquest darrer poema es superior al del excursionista que al anar pujant muntanya amunt, assaboreix diferents paisatges i olors, gaudint ara d'un bosc espès, més amunt de la fresca d'un prat mullat, allà entre les penyes d'una timba un salt d'aigua espumosa i neta i al seu raser uns boixos tendres assedegats per unes gotes trencades, en arribar al cim, descobrim la bellesa d'unes valls emboirades entre les que emergeixen els cims punxeguts d'altres altures. Aleshores banyat d'un estrepitós silenci s'escolten els perfectes versos i els compassos de les acurades rimes dels teus poemes destacant-ne un, ja que en aquest lloc "El silenci és..." una meravella de les lletres.
Gracies Nonna ja que per mi el MESTRE ETS TU.
Una abraçada,

J. Lluís

Sensacional, no sensacionalista, Relat. El tema del silenci és una moneda de cara i creu. Jo, realitzo un Taller anomenat "L'aventura d'escoltar" on treballo l'actitud de que el silenci és una forma de comunicar. Enhorabona !

Si, m'ha agradat.
Un magnífic i ben travat poema que parla d'angoixa i d'esperança alhora, escrit amb bon ritme i eficaç factura.
No vull deixar en silenci el meu elogi i passo a posar-te a la llista dels autors (autores, més ben dit) l'obra de les quals penso anar seguint.
Endavant.
Ramon

Olé tu gracia! Poema molt ben estructurat, amb llenguatge molt ben escollit i amb un tema molt interessant: el silenci! gairebé res! Quina por ens fa, de vegades, el silenci. Ens enfronta a nosaltres mateixos, a les nostres mancances i contradiccions. Per això mata, fereix, fa mal però també canta i ens dóna pau. Nonna_Carme, m'ha agradat gaudir del teu silenci. Petonets

Val més un silenci al moment que mil paraules
buides de sentiment. No vull trencar el teu
silenci preciós, encisador, ben detallat i
enriquidor amb els meus inadequats mots.
Gràcies per la lliçó magistral del teu poema.

Una encaixada de JOANPG.

M' ha encantat,

Sempre he tingut al silenci com:
"un amic que mai traïciona"
amb la doble cara:
de bàlsam guaridor
o de sageta que fereix i mata.

Una font seca, en un bosc encalmat,
o una riada salvatge,
entre un mestral desfermat.

Avet

M'ha alegrat molt tornar-te a llegir i amb un poema com aquest.
Com sempre, t'estaria llegint sense cansar-me'n mai

El silenci! una manera de dir les coses amb mes força que parlant.

Et segueixo...
Una abraçada

Ets espontània i tens un mar d'originalitat on els lectors ens cabusem i no en volem sortir mai. És un relat magnífic sense paraules molt tenciques, però les paraules senzilles i tendres a vegades les guanyes. Aquest poema és com un llençol blanc, de puresa i sensació sdosa. Me'l llegiria més de mil cops. Bé, m'ha agradat que tornessis a escriure un. Gràcies.

Salut i records, molt records!
ulsblaus1