El bagul blanc

Un relat de: MarBlava

El petit ritual es repeteix cada nit.
El bagul a on seuen és blanc.
A ell li pengen les cametes, ella les te creuades amb el llibre a la falda.
Els dos caps s'ajunten i els cabells rossos es barregen per veure millor les imatges de colors.
Ell te els ulls blaus, enormes. Ella no.
Està cansada. Treballa fora de casa cuidant nens d'altres mares. Quan arriba a casa també te feina.
Aquest és el moment màgic del dia. La casa està en silenci i ells comparteixen uns minuts preciosos.
Les mirades són còmplices i les paraules dolces.
Cada dia van creant petits vincles que els uneixen d'una manera especial.
El temps passarà, aquell nen deixarà de ser-ho i potser oblidarà els noms dels contes que ara tan li agraden.
El bagul canviarà d'habitació i passarà del blanc al blau.
Però l'essència d'aquests moments compartits, llavors d'amor indestructibles, romandran per sempre dins dels seus cors.

Comentaris

  • El bagul ple de colors [Ofensiu]
    Avet_blau | 21-06-2008 | Valoració: 10

    pasaran els anys...
    i el bagul restarà oblidat en algun recó de la casa, ell ha crescut, ja es pare i quan veu el bagul blanc , se l' hi humitegen els ulls,
    perque aquets records no moren mai.

    Avet

  • Que maco[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 21-06-2008 | Valoració: 10


    Quina dolçor, ja me'ls imagino, tots dos la mare llegint-li i l'infant intentant imitant-la amb la seva veu de barrufet. Llegint un conte no gens interesant, però el que de veritat importa és l'estima que es tenen entre tots dos.Et seguiré llegint, espero que tu també. Gràcies.

    Un petó d'ullsblaus1

  • jaumesb | 23-01-2007 | Valoració: 10

    c

  • ginebre | 23-01-2007

    "Llavosr d'amor indestructible"
    Bonic, bonic!!

  • Oh, MarBlava, que preciós!![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 23-01-2007 | Valoració: 10

    té una tendresa d'alta qualitat, no ensucrada i carrinclona.

    Que bonic i que cert!, la felicitat s'amaga en aquests racons quasi invisibles de la nsotra rutinària vida...

    Quina alegria trobar dones com tu, amb aquesta sensibilitat, aquesta dolçor d'alt nivell.
    Ha estat una joia el teu encontre. Gràcies per sortir-me al camí, (com aquest camí de tardor hivern, que roba el cor)

    una abraçada..., dins de la teva MarBlava!

  • Un relat pels pares[Ofensiu]
    Carles Malet | 30-12-2006

    Cal ser pare o mare per copçar els matisos i els sentiments que destil·la aquest relat. El plaer de llegir una història als fills és un privilegi efímer, amb data de caducitat, i ho has resumit de forma excel·lent.

    De fet, ara penso en les nits en les quals el cansament ha fet que no els llegís un conte a les meves filles. Gràcies per recordar-nos que aquests moments ja no els podem recuperar si intentem ajornar-los.

    Una abraçada,

    Carles

  • Un bagul ben ple![Ofensiu]
    Unaquimera | 19-12-2006

    Un relat breu que conté uns minuts de màgia i un món de sentiments.
    Les frases, curtes i clares, contenen cadascuna d'elles un univers de continguts aparents i d'històries internes que s'entrelluquen sense ser narrades explícitament.
    La sensació que deixa és dolça i es debat entre la melangia i l'esperança.

    Un bon text aquest!

    Com que encara em queden moltes coses teves per llegir, i l'experiència de fer-ho és tan bona, tornaré a passar...

    T'envio una abraçada blanca i blava,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de MarBlava

MarBlava

17 Relats

201 Comentaris

33344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
De vegades sóc una illa,

d'altres una roca,

les més, em deixo emportar per la nostàlgia

de les onades de la mar blava....