Eres tu

Un relat de: Josep Ventura

Assegut, davant la taula de roure de la cuina,
i les estovalles, de quadres blancs i vermells,
fumejava ,una tassa de pisa blanca i blava,
la teua mirada, venia de temps molt endins,
en els teus ulls, no hi havia res més que mar,
dintre meu, algú m'ha agafat les llàgrimes, i
surto a caminar, amb el vent i la nit d'estiu,
et veig en l'aigua de la font, curulla d'estels,
company de la lluna, vetllaré el teu record,
i no sabràs mai qui soc, i quan t'estimava.

Comentaris

  • És la teua mirada. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-11-2024 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim aquest poema ple de tendresa i d'amor. M'ha tret l'atenció el record que tens i com l'estimes. Preciós. (Ja et llegiré més a poc a poc).
    Enhorabona, Josep.

    Cordialment.

  • Records d'infantesa.[Ofensiu]
    Gorettiquer | 16-11-2024 | Valoració: 10

    El romanticisme melancòlic hi està ben reflectit en aquest poema.
    En transporta a la cuina de la casa de pagès veient el sol de tardor com s'amagava dintre un fons de cel vermellós i la musica del vent terrorífic. En feia basarda sortir a fora.

  • Enyorança...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-11-2024 | Valoració: 10

    colpidora, amarada de solitud. Un poema preciós i profund que m'ha tocat el cor.

    Salutacions Josep.

    Rosa.

  • La força de l'enyor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-11-2024 | Valoració: 10

    Renoi, Josep, quin poemàs, quines paraules més d'interior, de cor bategant, d'enyor que no marxa, de solitud. La taula es fa massa gran i me l'imagino comptant els quadrets blancs i vermells. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

121 Relats

515 Comentaris

100175 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

jventura.c@telefonica.net