Maslow, vull ser dalt de la teva piramide!!

Un relat de: MarBlava

Passo moments difícils, d'esgotament físic i psíquic....
Les hores, els dies, es succeeixen a una velocitat brutal i desconeguda.
I jo, al mig d'aquest huracà de temps i estrès, em deixo arrossegar per la feina i totes les mil coses que m'ocupen cada segon de existència.
Somnio amb desesper amb un dia de festa, de descans, de pau interior.
La meva ment i el meu cos criden que ho necessito. Però quan arriba, passa tan ràpid!
Tinc tantes coses pendents!
Et miro. Tu tan seré ara, amb tanta tranquil·litat i temps. Fent el que fa molt volies fer i a una velocitat caribenya..
I t'envejo. Vull ser tu.
Poder passejar tota sola per la voreta del mar, tan proper, i que ja no puc veure mai, ara ja ni des del tren: pel mati encara és fosc, i per la tarda també.
Què difícil és poder disfrutar de les petites coses que m'agraden, si no em sobra ni un segon per a mi mateixa, ni una mil·lèsima de segon....que difícil!
Penso en Maslow i la seva Piràmide. Quan podré pujar un esglaó més? Recorda que no pots saltar-te cap i anar directament dalt de tot...
Maleïda rutina!
I un any més sense que ens toqui la loteria!

Comentaris

  • Saps MarBlava...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 31-07-2007 | Valoració: 10

    ...jo no crec del tot en Maslow, jo pense que podem saltar-nos un o dos esglaons i estar en tots en algun moment de la nostra vida, de veritat jo pobre com sóc am una petita feina ja estic dalt de tot, sigues optimista, el primer i el segon son els indispensables, els que no podem botar-nos els altres tots son abastables, m'ha agradat llegir-te i pel teu comentari que t'agraisc t'he conegut. Una abraçada de Vicent.

  • aspiracions desesperades[Ofensiu]
    Carlesaki | 02-07-2007 | Valoració: 5

    el text representa un mar més aviat gris que no blau. és poc profunt i es queda amb el dret de pataleig tot ansiant un miratge social massa arqutípic.

  • Sembla una paradoxa....[Ofensiu]
    copernic | 22-02-2007 | Valoració: 10

    que quan vols que el temps passi de pressa les agulles del rellotge s'ho prenguin amb velocitat caribenya, com dius tu ( me estais estressando, recorda l'anunci de Bacardit), en canvi quan vivim cada moment no te'n adones i ja has viscut tota una vida.
    Has reflectit molt bé aquesta paradoxa. Vivim al dia, de pressa. Lluitem pel que volem però quan realment ens adonem que estem vius és quan reflexionem, quan badem davant d'una botiga, quan apreciem el somriure d'un nen o donem una volta a la vora del mar. Quan mirem el rostre solcat d'un ancià, quan caminem pel mig del bosc, quan anem en bicicleta i sentim el vent a la cara, quan en mig del carrer som capaços de centrar tota l'atenció en el que tenim al voltant.
    Un plaer conèixer-te i gràcies pel teu comentari.

  • De baix a dalt, sense córrer...[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-01-2007 | Valoració: 10

    Realment, hi ha moments, dies, èpoques de la vida en què el temps sembla transcorre amb un ritme diferent per a nosaltres que per als altres: s'alenteix d'una forma exasperant o es dispara i corre a velocitats vertiginoses, deixant-nos amb la sensació de què no podem fer res, que mai no acabarem cap tasca, que se'ns escapa i no tenim forat on aturar-nos, fer una pausa i regalar-nos un respir...

    Entre les paraules del teu relat, em quedo amb "Fent el que fa molt volies fer i a una velocitat caribenya.. ", he trobat aquesta expressió genial i molt gràfica!

    Lamento, si és que resulta ser una referència real, que aquests dies no puguis veure el mar, però consola't pensant: aquesta foscor passarà... aviat tornarà la claror i la primavera! I després l'estiu i els banys de mar!

    Intentant pensar en positiu, l'altra cara de la moneda de què el temps vagi desbocat, és aquesta: aviat arribarà el que esperem!!

    I jo espero continuar gaudint dels teu escrits durant molt de temps...
    M'ha estat molt grat, també, saber alguna cosa una mica mes personal de la teva vida i me n'alegro del canvi de veinat!

    Et faig tramesa d'una abraçada tranquil·la, de les que es donen sense presses,
    Unaquimera

  • ginebre | 23-01-2007

    Enyorada "velocitat caribenya..."
    Molt bona!!

  • vivim [Ofensiu]
    jaumesb | 19-01-2007 | Valoració: 10

    de ben poca cosa

  • La nostra societat i les obligacions[Ofensiu]
    GTallaferro | 18-01-2007

    ens submergeixen en aquesta absurda espiral del no-parar. Ens estem robotitzant i no podem tenir espai per a nosaltres mateixos.
    Comparteixo amb tu aquesta sensació, però cal esforçar-se per saber què realment és important i què no.
    Salut!!!!

  • No hi han...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-01-2007 | Valoració: 10

    ...esglaons a la piràmide, és llissa i plena de grassa perquè patinis i no aconsegueixis arribar més amunt. Però crec que el millor que pots fer és crear les teves ales, com va fer Ícar i arribar a d'alt de tot. Espero que no vulguis anar cap al Sol.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.29

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de MarBlava

MarBlava

17 Relats

201 Comentaris

31183 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
De vegades sóc una illa,

d'altres una roca,

les més, em deixo emportar per la nostàlgia

de les onades de la mar blava....