Em feu molt feliç!

per aquesta descoberta
ja que tots ens veiem igual
jo vaig arribar just amb la mateixa història,
i aqui estem enganxats, a escriure i a llegir
i encantats , qui ho havia de dir!

patata.

gràcies pel teu comentari.
Després t'haig de renyar una miqueta. Com és possible que una escriptora com tu, ens deixi sense poder gaudir dels seus meravellosos relats? Aquest que acabo de llegir és exactament el meu propi pensament. Quan entro a RC, és una de les estones més bones del dia.
T'ho demano amb sinceritat, Mar blava,torna a escriure.
Una forta abraçada.
Nonna-Carme

Bé, jo ara feia molt temps que no escrivia res. He passat una època on no trobava cap raconet d'inspiració, i tot em resultava més important. De fet jo vaig conèixer aquesta web a través d'una amiga que també hi escriu i m'hi vaig llençar de cap sense por a obrir-me'l.

I ara hi torno, i em trobo a la MarBlava que expressa allò que tots hem sentit algun dia. Aquí i fora d'aquí. Perquè tots estem fets del mateix i tots al cap i a la fi fem servir els sentiments de la mateixa llista. Cadascú a la seva manera. Així que em reafirmaré escrivint tot allò que em vingui, que em faci sentir que predico amb el meu porpi exemple.

Un petó i fins quan sorgeixi.

Xocolata i sucre.

Gràcies a tu per la teva companyia, els teus mots càlids i les teves frases refrescants, la febre lleugera que desprens i el plaer que vas estenent per allà on escrius... per no abandonar-te en mans de la desídia, per caminar de bracet de l'entusiasme, per expressar-ho sense embuts i deixar constància...
Per tot, per tu, per nosaltres, pel fet de compartir ( espai, llenguatge, forma, fons, sentiments, emocions... ) tot allò indefinible que primer crea atracció, després un fil, més tard una corda, a la llarga un pont, ample i ferm, transitable en tots els sentits...

Juntament amb el meu agraïment, t'envio una abraçada de primavera, una mica humida perquè avui plou, però càlida, mooolt escalfadeta a base de posar-hi caliu i afecte,
Unaquimera

Em sento igual que tu, i que tots els que formem part d'aquesta web, suposo. Jo també buscava una cançó quan vaig topar amb aquesta web. The sound of Silence (simon & garfunkel) xD. Petons, marblava!

b#NaT#b

si estàs malalta serà que en entrar en aquesta pàgina tots agafem un virus contagios, hehe. la veritat es que jo també tinc aquest sentiment dins de mi. que he trobat un lloc on la gent és agradable i deixa comentaris meravellosos i et donen més ganes d'escriure i obrir el teu cor. crear noves històries, nous personatges, un món alternatiu pot ser on nosaltres som els que manipulem els fets. por ser un món com el que han creat els mitjans de comunicació, no? hehe. estic molt contenta, que encara que no sapigues de la meva existència et senques com jo i et done anim per seguir amb aquest somni. una forta abraçada de sucdetaronja

Que comparteixo amb tu. Si jo també he trobat per aquí, una cosa que no m'esperava. Potser, perquè en el fons, quan escrivim parlem del nostre dins. I quan llegim estem entrant en el dins d'un altre. Encar tinc l'estranyesa de compartir la intimitat d'una forma, no anònima potser (perquè bé que ens posem un nom d'suari que potser ens defineix molt), però si que és estrany, tenir amics , sense cara. Amic de lletra, i potser per això aquesta proximitat.
Tu també em fas molt feliç! Aquest relat teu, parla per boca de nosaltres.
Gràcies, de veritat!!

Per a mi RC s'està convertint ja en part de la meva vida. També vaig trobar la pàgina per casualitat, i la facilitat de poder posar una història pròpia a disposició de centenars de lectors en només un parell de clics em va fascinar. De fet, abans de trobar RC jo no escrivia mai (per plaer), però vaig decidir-me a posar per escrit un conte inventat per les meves filles, i pocs mesos després estava escrivint pel pur plaer de deixar volar la imaginació.

I el millor al·licient per l'escriptor aficionat és poder rebre les crítiques, ànims i comentaris dels lectors. Per això suposo que RC té tant d'èxit.

A més, en un parell d'anys tinc la sensació d'anar descobrint nous amics, als quals mai els hi he vist el rostre, però amb els que em sento que comparteixo quelcom molt íntim, sense importar-me la seva edat, sexe, religió o índex de massa corporal.

Fins aviat!

Una abraçada. Carles.


PS.- M'agrada la fotografia. Em fa pensar en el camí que ens espera a la tardor de la nostra vida. Tanmateix, només cal esperar que el món completi l'el·lipsi a la qual el sol el té condemnat a perpetuïtat; les ventades de l'hivern s'emportaran aleshores les fulles marcides, i la primavera somourà de nou la saba adormida al cor dels arbres.

Sí, trobar-te amb aquesta web és una cosa sorprenent. De fet, estic convençut que la majoria de gent ha entrat per primer cop a RC per casualitat.

Està bé això d'enganxar-t'hi, de llegir i escriure. Ja saps, tots estem aquí per llegir-te i per escriure't. I tu també, oi?

Tenia la paraula a la punta de la llengua i me l'has pres de la boca... subscriuria cadascuna de les paraules del teu relat. Per mi va ser també una gran descoberta.

Una abraçada.

Arbequina.