L'alcalde d'internet

Un relat de: Ullsblaus1

Un cap de setmana, la família Hubson tornaven a sortir a passeig. El fill Robert estava fart d'anar amb els seus pares George i Lindsey a passejar per moltes raons. Aquell dia va decidir que es quedaria a casa, els seus pares van insistir perquè hi anés però en Robert s´hi va negar en rotund. Al final els seus pares van marxar tristos, però ell pensava que quan tanquessin la porta estarien més feliços que un gínjol, i així era.
Van passar hores i hores, en Robert s'avorria molt perquè no tenia res per entretenir-se, però per altra banda era una murga anar de passeig.

I així cada cap de setmana, fins que se li va acudir una idea. Tothom del seu institut tenia ordinador, menys ell, se'n podria comprar un. Quant els seus pares van tornar els va comentar la idea, els seus pares estaven d'acord, però amb una condició que ho pagués ell. En Robert va començar a renegar:
però mare jo no tinc tants diners, no em podríeu deixar la meitat?
La seva mare d'un crit li va dir que se'l comprava ell o no hi havia ordinador. En Robert va anar estalviant, fins que al cap de vuit mesos va aconseguir arribar a la xifra de l'etiqueta que tenia penjada l'ordinador de la botiga TECNOLOGY .
En Robert va sortir molt content de la tenda, tot i que l'ordinador pesava molt.
Quant va arribar a casa va portar-lo a la seva habitació i no va sortir-hi en tot el dia, bé excepte l'hora de dinar i sopar. A l'hora de sopar els va explicar tot el que havia fet: havia connectat els endolls, havia instal·lat el firewall i el software... els pares feien veure que sabien tot el que els explicava, però en realitat no tenien ni idea de què era el firewall, el software, el hardware...
En Robert per fi podia dir que tenia ordinador com tots els altres nens, ell estava molt il·lusionat. Ara no tindria problemes per buscar informació o fer treballs d'escola. Estava tota l'estona pensant en l'ordinador i dient-se dins el seu cap : "Windows és increïble, visca Bill Gates!".



Aquell dia va ser el primer que es va quedar sol a casa i no es va avorrir perquè tenia l'ordinador. Es va dedicar a instal·lar internet perquè havia de fer un treball, quant va tenir instal·lat va entrar a la pagina principal Google i a la barra va posar Informació sobre Enric III en l'edad mitjana. En la cerca li van sortir coses que no l'interessaven, era normal encara no el sabia fer servir. El segon cop va posar Enric III llavors li va sortir la informació que buscava. Després va obrir el word i va seleccionar el text d'internet però abans que pogués clicar copiar, una força molt intensa el va començar a arrossegar cap a la pantalla,ell no podia fer res al respecte i en un tres i no res es va obrir un forat a la pantalla i el va xuclar. Al cap de dues hores els seus pares van arribar, al veure que no hi era el van buscar per la casa, però al final van pensar que hauria sortit una estona a que li toqués l'aire. La mare va anar a la seva habitació i va dir: aquest nen es un despitat, s'ha deixat l'ordinador encès, ai que en farem. La senyora Hubson va cridar a en George perquè l'ajudés a tancar l'ordinador, entre els dos van aconseguir tancar l'ordinador.
Mentrestant, en Robert s'aïllava en la pagina web Google al costat de la fotografia d'Enric III. Va començar-se a dir ploriquejant: ja no tornaré a veure el papes i em moriré aquí, no hauria d'haver-me comprat aquest coll d'ordinador...
Però no valia lamentar-se, havia de trobar ajuda. Va trencar una finestra i va sortir a l'escriptori, va trobar l'Outlook express i el va obrir. Va enviar un missatge a la policia que deia: m'he quedat tancat dins un ordinador siusplau salvim!!!
Al cap de pocs minuts van respondre en Robert tot satisfet de que tornaria a sortir d'allà dins va obrir el missatge que deia: ho sentim molt però tenim molta feina com perquè ens toqui la tabarra un mocós que digui mentides. Adéu i no ens torni a molestar.
En Robert estava trist i tenia gana i se li va acudir una cosa: va obrir Internet i va a la barra del Google va escriure menjars deliciosos, van sortir tot de fotografies, però no eren fotografies normals es podien tocar, olorar, veure i el millor es que es podien menjar. En Robert es va atipar un munt va menjar: patates fregides, pollastre, pastís, xocolata...
Estava molt cansat després de la menjada i es va adormir sobre una gelatina, era com un llit d'aigua, molt confortable i tou.


Al dia següent es va despertar estirat sobre la gelatina. Es va aixecar i es va trobar una altra persona. Els dos es van espantar però després es van explicar les seves històries, ella es deia Shelly, era una noia, i li va explicar que no estava només ella sinó que hi havia molta gent més. En Robert li va preguntar: On viviu? Ella li va contestar: vivim a la pàgina web. www.elpoble.es
La Shelly li va proposar de que anés a viure amb ells, tenien de tot: menjar, aigua, llits... era com un petit poble i tu podries passar a formar part d'ell.
En Robert li va dir que sí, moltes gràcies. Però has de vigilar molt, hi han molts ¡ANTIVIRUS! si t'enxampen ets home mort.
La Shelly li va ensenyar el poble no estava malament però era una mica lletja, es podrien fer obres per modificar-lo, no?: va dir en Robert. Si: va respondre ella, de fet ja hi ha un grup de persones que ho estan intentant. Podries ajudar-lo va dir la Shelly, es molt bona idea ja ho veuràs no es gens difícil. En Robert s'ho va repensar i al cap d'uns quants minuts va respondre: Sí.
M'han vingut moltes idees al cap mira podríem crear oficis i un seria de seguretat perquè no es fes mal l'antivirus, també podríem fer un centre comercial i.. i també.... Ep! Para el carro noi! No t'animis tant, ara podràs expressar totes les teves idees als que ho dirigeixen, d'acord? D'acord.
En Robert l'hi va fer una pregunta: Hi ha alguna manera de sortir d'aquí?
Ella li va respondre que no, però després va rectificar i va dir que sí però què era molt difícil. Tenia que trencar la pantalla i desbloquejar l'antivirus. Ell sense ànims va dir: bé m'és ben igual. Al final van arribar al poble i els va presentar els que dirigien l'obra de reconstruir el poble. Els hi va explicar totes les idees que tenia i a ells el hi van semblar bones i molt bones idees i el van contractar.
Ell il·lusionat va anant proposant les següents idees: Primer remodelarem el poble, segon farem un centre comercial.... Els hi va agradar tant que al pass del temps el van anant accendint i accendint, fins que es va convertir en l'alcalde del poble. Ja estava molt avançat el poble tenia autopistes, centres comercials, botigues, cases, trens de tot. Però fora de la vida tecnològica estaven els pares de en Robert, havien passat ja cinc anys, des de que l'ordinador el va xuclar, el seus pares van estar molt preocupats els primers anys, però ara ja el donaven per desaparegut i tenien una vida sense ell.


Ell ja tenia vint anys però se'n recordava d'ells. Un dia va cridar al seva secretaria, la Shelly, i li va dir que si se'n recordava d'aquell cop que li va preguntar: Si era possible sortir d'allà. Doncs ho pensava fer, va encarregar que construïssin una màquina demolidora per trencar la pantalla i que uns altres desbloquegessin l'antivirus així ho van fer. Però quant van trencar la pantalla l'antivirus es van connectar i va tornar a refer la pantalla, però ell ja era fora. Els seus pares van notar totes les sensacions del món. alegria, tristesa, angoixa...
La seva mare es va desmaiar de tant emocionada. Després va venir la policia a la seva casa i li van preguntar: On estaves? Perquè t'havies anat? Ell simplement es va esforçar a respondre que s'havia perdut i un home l'havia raptat i s'havia escapat al cap de cinc anys. Ara us preguntareu perquè no va dir la veritat? Doncs per dos raons molt senzilles: Perquè no descobrissin mai el poble i perquè no se la creurien la veritat. Al final aquella pàgina web només la sabia ell, i cada dia entrava a aquella pàgina a veure els seus amics i a ajudar-los com a un bon alcalde.

Comentaris

  • M'ha fet gràcia...[Ofensiu]
    MarBlava | 26-01-2009 | Valoració: 10

    tornar a llegir el teu primer relat, l'inci de tots els altres que han sortit meravellosos. Has anat moldejant el teu propi estil i ara quasi ja l'has moldejat del tot. LLegir el teu començament m'ha fet il·lusió, i compara-lo.

    Un petonet, Marc!
    MarBlava

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Hola Marc[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 28-10-2008 | Valoració: 10

    Recordava haver llegit aquest relat.
    Després del teu simpàtic comentari a les meves paraules rimades l'he buscat i l'he trobat. I ha passat una cosa curiosa, m'ha agradat més que quan el vaig llegir per primera vegada. La qual cosa em fa dir-te: Marc, escriu un altre relat, torna a provar-ho… Ep! Sense deixar de fer poesia que és el que t'agrada...
    -Joan-

  • Una demostració de creativitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-10-2008

    Després d'haver-te llegit diversos poemes, el teu primer relat i la teva prosa m'han sorprés. Però no m'han decepcionat gens!
    Evidentment, hi ha dos mots que se m'ocorren de seguida: ganes i imaginació.

    El text es planteja una història ambiciosa, que inclou al menys un parell o tres d'escenaris ( la casa familiar, el món virtual, el "poble" ) ben diferents i un bon salt temporal. Demostres, doncs, que tens ganes d'escriure i que aquest ímpetu no decau amb els primers paràgrafs; portes endavant la narració lligant caps i recollint temes pendents: això està molt bé!

    També demostres creativitat, al partir d'objectes i situacions absolutament reals ( les sortides en família, el paper dels ordinadors en la vida de l'estudiant, la desaparició o el segrest de joves, la dependència que crea el món informàtic, ... ) per arribar a imaginar situacions absolutament fantàstiques.

    Amb aquests dos ingredients, segur que no et falta material per a futurs relats; un cop escrit, ja saps: repassar i corregir. Entre tant, llegir. I quan tinguis una altra idea, tornar a començar...

    Ara mateix, ben satisfeta de la lectura, t'envio una abraçada virtual però sincera,
    Unaquimera

  • Fantàstic![Ofensiu]
    qwark | 30-08-2008

    Es fantàstic que escriguis històries com aquesta. És molt imaginativa, plena d'idees que van passant una rera l'altra. Els adults no sabem fer històries així. Quan tenim una idea original, la repetim i la repetim fins que deixa de ser-ho. Llavors ens inventem coses absurdes com l'estil i l'estètica, per impressionar els lectors. Però tu no facis cas. Estaria bé que escrivissis tot el que tens al cap abans que a cap adult se li acudeixi ensenyar-te a escriure. És clar que hi ha coses a millorar però ja tindràs temps. De moment, diverteix-te.

  • Em sembla entretingut[Ofensiu]
    Brisa d'or | 29-08-2008 | Valoració: 10


    està bé i entretingut,

    Apa! Adéu.

  • l'alcalde d'internet[Ofensiu]
    Anna Maria Fontanals Veà | 19-07-2008 | Valoració: 10

    Felicitats Marc pel teu comte tens una gran imaginació segueix així que vas per el camí de ser un gran escriptor.

    Anna M. Fontanals







  • Hola, envial a tribuna@guimera.info [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 07-07-2008 | Valoració: 10

    Ens ho envies com annex dins d'un e.mail, i si tens un a imatge, també com annex en el mateix e.mail

    tribuna@guimera.info

    de la pàgina www.guimera.info

    Gràcies també pels teus comentaris.

    coneixercatalunya.blogspot.com i ara també a www.guimera.info et permetrà llegir sobre sortides, excrursions,troballes i altres afers - no sempre tant afortunats . que succeixen en aquest país menut.

  • Sorprés[Ofensiu]
    trumfa | 01-07-2008 | Valoració: 10

    m'he quedat en llegir el teu relat. Bé, de fet m'he empassat tot el que has escrit. Constato en tu que l'afinitat per la lectura segueis fent la gent més inteligent. Ho dic per que veig que ets capaç de tocar diferents pitus amb diferents tons...
    Per cert aquesta història és molt maca, ben pensada i estructurada. Ola escola a la que vas és molt bona o ets un CRACK.
    Felicitats, ah! i ni per un moment deixis d'escriure. T'ho dic per pur egoïsme.
    Sort amb el llibre.
    Trumfa

  • Felicitats[Ofensiu]
    FreeCat | 02-11-2007 | Valoració: 10

    Felicitat NoI!
    És un relat molt imaginatiu i molt ben escrit per tenir només 12 anys.
    Com ja t'han dit en anteriors comentaris, segueix escrivint en català perquè ens faràs passar molt bones estones. He disfrutat molt amb el conte. Només puc dir-re FELICITATS i ENDAVANT!!

  • Molt bé![Ofensiu]
    Declivi Decliví | 02-11-2007 | Valoració: 10

    Molt divertit, força entretingut.
    El món dels ordenadors, avui, ja gira al voltant dels nostres caps com abelles innocents que ens adormen amb el seu trànsit avorrit i hipnotitzant.


    Sergi

  • Sento vergonya[Ofensiu]
    baptista | 02-11-2007 | Valoració: 10

    Sí, amic Marc, sento vergonya perque fa temps veig escriure un conte i em cau la cara de vergonya al llegir el teu, que és famtàstic comparat amb el meu.
    Tu sí que ets un escriptor quasi ja real, amb tots els ets i uts.
    T'encoratjo a seguir perseverant en aquest dificil i apassionant mon de l'escriptura.
    Ànims xicot del teu admirador
    Baptista.

  • Benvingut a la colla[Ofensiu]
    JOANPG | 02-11-2007 | Valoració: 10

    Felicitats! Em sento feliç que un noi de dotze anys s'atreveixi a escriure amb la desinvoltura i la imaginació amb que ho fas tu.
    El relat-conte m'ha agradat i demostra que no tots els nostres estudiants s'encantan devant la tele o amb els jocs electrònics tant de moda. N'hi ha, com tu, que també ho deus fer, que dediquen una estona, o molta, a fer creixer l'intelecte i crear literatura.
    Tot i ser sencilla i maravellosa al mateix temps, ja millorarà amb els anys.
    Tant de bó que amb tu hi hagi la llevor d'un escriptor en català pel futur.
    Vosaltres, nois i noies , sou l'esperança que la nostra llengua no morirà mai, i que malgrat totes les dificultats el català viurà pels segles dels segles.Amén
    Una encaixada molt forta de Joan.

  • El teu primer pas....[Ofensiu]
    Mamaxoxa | 02-11-2007 | Valoració: 8

    Endavant Ullsblaus.

    Vull felicitar-te pel teu primer relat, escrit amb gran imaginació i riquesa lèxica. Però sobretot vull encoratjar-te a seguir endavant, a seguir escrivint contes i relats, perquè "L'alcalde d'internet" sigui el teu primer pas en el món de l'escriptura...

  • Davant un full en blanc... [Ofensiu]
    portlligat | 02-11-2007 | Valoració: 10

    Molt bé ullsblaus. Escrius amb una gran imaginació i facilitat de paraula. Jo t´aconsello des de la distància de l´edat (si és que això vol dir res) que continuis així, deixant-te anar davant un full en blanc i creant històries, contes, relats....en definitiva, ART. Felicitats!

    portlligat

  • Davant un full en blanc... [Ofensiu]
    portlligat | 02-11-2007 | Valoració: 10

    Molt bé ullsblaus. Escrius amb una gran imaginació i facilitat de paraula. Jo t´aconsello des de la distància de l´edat (si és que això vol dir res) que continuis així, deixant-te anar davant un full en blanc i creant històries, contes, relats....en definitiva, ART. Felicitats!

  • Sorpresa agradable[Ofensiu]
    LLUNA3 | 02-11-2007 | Valoració: 10

    Es un conte molt bonic, m'ha agradat moltíssim.Trobo que ets un nen amb molta imaginació,i facilitat d'expresió.
    No facis com jo que només n'he escrit un,tinc ganes de tornar-te a llegir.
    Ànims.

  • Benvingut a Relats en català!![Ofensiu]
    MarBlava | 02-11-2007 | Valoració: 10

    Trobo que per tenir dotze escrius força bé i el que és més important amb molta imaginació...

    Espero que cultivis aquest art que és l'escriptura i que gaudeixis molt fent-ho, que és la millor recompensa que pots tenir.

    T'animo a continuar i a llegir relats d'altres relataires d'aquesta web, segur que t'agradaran.

    Un petonet ple de carinyo ullets blaus!

    MarBlava


Valoració mitja: 9.87

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Ullsblaus1

53 Relats

608 Comentaris

76038 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona, l'any 1995. Tinc catorze anys.

M'agrada molt escriure relats, quan els escric desconnecto de tot. Sembla que estigui aïllat jo i els relats sols, i ningú més.


Espero que us agradin molt els meus relats