PASSIÓ SOBTADA

Un relat de: MarBlava

Passejaven agafats de les mans o un davant de l'altre intentant, per torns, captar amb la camera tota aquella bellesa esfereïdora....era impossible.
Sospitava que m'agradaria, però no m'esperava els sentiments que m'estava produint: quin enyor més gran, quina solitud estranya.!
La Sereníssima era exactament com el seu nom....que ben trobat!
Dies gloriosos de sol amb el silenci de raconets com perduts...i retrobats només per nosaltres.
Aquell pont petit, el balconet amb flors, els carrers estrets i foscos obrint-se a grans places cobertes de llum i tan buides de tot, presidides per edificis monumentals....
Però per sobre de tot la serenor de l'aigua, omnipresent, callada, plena de reflexos de colors impossibles.
Qui m'anava a dir que en el meu viatge d'amor, m'enamoraria d'una ciutat amb tanta passió?
La tornada va ser dura, em feia mal el cor cada cop que mirava una imatge seva. No me la treia del cap, la repassava mentalment per tots els costats, contínuament. Volia saber més d'ella, parlar-ne amb tothom, compartir els meus sentiments tan inesperats i estranys...Estava gelosa dels peus que en aquells moments l'estarien trepitjant, del ulls que potser albirarien per primer cop la seva bellesa infinita...
Ja han passat molts dies i la passió s'ha esvaït, donat pas a l'amor, per sort!
Ara ja puc mirar-la a la cara sense dolor, recordar-la amb serenor, inclòs veure-li alguns petits defectes, que dies enrera no hagués tolerat que ningú comentes.
No sé si tornaré a visitar-la algun dia, potser sigui millor guardar-la en el record que tronar i veure que ja no em fa sentir el mateix...difícil decisió. El temps, que tot ho cura, em donarà la resposta.
De moment i des de fa dos mesos la seva cara em somriu, cada dia diferent, des de l'escriptori del meu ordinador.

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    deòmises | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    d.

  • Quina intriga m'ha produït el teu relat.[Ofensiu]
    Naiade | 08-04-2007 | Valoració: 10

    Es pot saber on és aquest lloc tan magnífic que descrius?
    Es fantàstic, poder gaudir em tanta força i a més en el teu viatge d'amor. Es la part bona de ser sensible, tot es viu més intensament.
    M'ha agradat molt, la manera de descriure-ho, sembla que ho visquis. Et seguiré llegint.

    Una forta abraçada

    Naiade

  • venecia[Ofensiu]
    LLUNA3 | 24-01-2007

    he tornat a llegir el teu relat i expliques exactament el que vaig sentir jo quant vaig anar-hi em va encantar però no sabria pas explicar-ho tant be com fas tu.Felicitats

  • Una passió així...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-01-2007 | Valoració: 10

    només es pot descriure quan la sents amb tots els sentits desperts, alertes i receptius, com debies tenir tu en aquells moments. Això i la teva capacitat per descriure tot allò que vivies, m'ha permés gaudir d'aquest relat que a més ha fet que pogués reviure instants semblants als teus.
    Felicitats i una abraçada

  • Felicitats![Ofensiu]
    Carles Malet | 30-12-2006 | Valoració: 10

    M'ha encantat la descripció de sentiments que pot generar la bellesa, en aquest cas d'una ciutat.

    En el meu viatge de noces vaig estar uns dies a Paris, i també vaig quedar encisat per una ciutat. Potser perquè ja hi anava amb una predisposició emocional especial, però el fet és que de cap altra ciutat que he visitat després en guardo un record tant especial.

    Fins aviat

    Carles

  • De la passió a l'amor[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-12-2006 | Valoració: 10

    Acabo de descobrir que compartim un amor... Jo també vaig ser-hi i em vaig sentir captivada! suposo que és la barreja entre la llum, les meravelles, l'ambient, l'aigua plena de reflexes, el mite, els racons llegendaris i un encís que no saps d'on ve ni perquè...

    Temps després vaig trobar una autora que escrivia novel·les curioses sobre la vida diària dels seus habitants i vaig pal·liar lleugerament l'enyorament... però aquest no queda mai satisfet fins que s'hi torna!

    Bon relat sobre un brot de passió inesperada, al voltant d'una atracció imprevista però ben rebuda i assimilada.

    Confio que l'Any Nou ens permeti més Amor i noves coincidències: et desitjo un Feliç 2007 amb totes les meves forces!
    Unaquimera

  • A mi em va passar el mateix.....[Ofensiu]
    elteusentir | 10-12-2006 | Valoració: 10

    Preciós relat. Fa poc vaig estar a Venècia, com tu.
    Vaig invair-me de nostàlgia,romanticisme ....semblava que tot fos un món especial, idíl.lic.
    Com un somni del qual mai més hauríem de despertar.
    Com ordenen els costums vam fer un passeig en Gòndola, lliscant per sobre les aigües bellugadisses dels canals i canalets. A les cantonades sorgia, com formant part de la màgia de l´embolcall de l´entorn, una melodia cantada pel gondolieri per avisar les altres gòndoles....tot màgic.
    Entenc perfectament la teva passió sobtada. Qui sap, potser la segona vegada supera la primera......

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de MarBlava

MarBlava

17 Relats

201 Comentaris

33303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
De vegades sóc una illa,

d'altres una roca,

les més, em deixo emportar per la nostàlgia

de les onades de la mar blava....