Les mirades de l'ànima

"Seràs la llum de la lluna
que il·lumina les mirades
fent brillar una pell bruna
on hi encens foc a vegades"

Curt, però bonic! =D

però ple de sensibilitat. Continua escrivint així i seràs un gran escriptor quan siguis gran.

De la lluna dues en les nostres mirades.felicitas

Dins teu hi ha una munió de sensibilitat, d'emocions intenses, de sentiments humans que a travers de les teves encertades paraules es tornan poesia d'alta categoria. Perfecciona't i seràs un gran escriptor.

s'hi respira en aquest poema. M'agraden molt les metàfores que fas servir... molt senzill i ple de sensibilitat.

T'he de dir que acabo de descobrir aquesta pàgina i m'ha fet molta gràcia trobar algú més de la meva generació, jeje. Segueix així!

i ple de vitalitat. Aquesta és la meva humil opinió!

els sentiments que fan sorgir una mirada, especialment si és la d'algú que estimes de de debó.

M'agrada molt la manera en que els expreses i la força amb quie ens els fas arribar.

No et cansis mai d'escriure, tens molts sentiments amagats que alliberes gràcies a la poesia.

Un petonàs!
MarBlava

Una mirada parla i comunica. Les mirades que escrius son una expressió de sensibilitat i tendresa. M'agradat molt.