El millor moment

per la teva amistat tan immensa, misteriosa i plena de meravelles com LA MAR BLAVA.

molt bonci el poema, molt autèntic. rajat del cor, vaja!

per a molts, molts, moooolts anys, estimada!!

Tu també m'has fos.

Que duri, aquest amor!!

b#NaT#b

sempre arriba en el millor moment
gràcies per llegir-me

Efectivament... la vida passa i va deixant regals o provocant sotracs al seu pas... Resulta difícil saber si el moment era l'adequat per una o l'altra cosa... o si mai ho és, si podem triar!

Evidentment, aquesta situació resulta totalment subjectiva i temporal, al meu entendre: el que et fa mal avui, allò que t'entristeix o t'enfonsa en una enorme melancolia, un altre dia et cura, et consola, t'alegra, t'ofereix una raó per continuar endavant!
Em sembla, doncs, que l'únic que podem fer és regalar-nos temps... Temps per a què cicatritzi la ferida, per oblidar-nos de l'ofensa, perquè aquell acte o aquella paraula pugui ser contemplat des d'una altra perspectiva, per a què ens canviï l'humor, per descobrir nous referents, ... per ser nosaltres mateixos però una mica més tard de la nostra vida.

Aquest procés queda perfectament reflectit en el teu poema, bell i dolç i real: del pitjor al millor moment en quatre estrofes!
L'he llegit i m'ha agradat... en rellegir-ho, m'ha agradat encara més!

T'envio una abraçada de les que duren més d'un moment...
Unaquimera

I que ben trobada la dualitat que es crea amb els dos primers versos contrastats amb el darrer! El pitjor moment... el millor. Què bo, de debò!
I el cas és que aquest poema m'ha encantat: està fet d'inspiració i sentiment sincer, ho despren com un flaire de primavera.
Felicitats pel poema.

Una abraçada de l'Arbequina.

moltes vegades són aquells que mai hauríem esperat, però que la perspectiva del temps ens ofereix la visió del que ha estat i del que hem gaudit. Un bon poema, fet amb sinceritat i obrint el cor de bat a bat.
Felicitats i una abraçada