ÀNIMES PERDUDES

Un relat de: Ullsblaus1

Dins la taberna, fosca i apagada, de la cantonada del carrer, només restaven assegudes dos ànimes que no sabien el rumb de la seva vida, i que igualaven la balança del seu dubte en la vida amb les begudes alcohòliques. En Gerard, una ànima perduda, jeia còmodament al tamboret de la taberna, sense pietat, agafava la gerra plena de cervesa i la consumia amb un tancar i obrir d'ulls.
-Posa-me'n una altra! - va cridar en Gerard al cambrer de la barra, que amb la copa de vi plena eternament a la mà, també era una ànima desviada del camí.
-D'aquí una estona, no tinguis presa
-No! Jo la vull ara, desgraciat! - va xisclar com un nen petit en Gerard.

Els ulls del cambrer es van obrir ferotgement de tal manera que van posar una mica de llum al bar obscur. Es va aixecar ràpidament i es va col·locar davant el borratxo d'en Gerard que ni havia notat la seva presència a causa del pet que portava al damunt.

-M'has dit desgraciat! - va preguntar el cambrer desesperat. - Doncs sí, ho sóc. I si es veu d'una hora lluny serà perquè es cert i es que, realment és el que sóc.
-Ostres, doncs jo t'ho havia dit per insultar-te - va dir en Gerard mentre esclatava a riure. - I doncs, perquè creus que ets un desgraciat?
-Si vols que t'expliqui la meva història hauràs de deixar de beure per sempre, eternament, ni una sola gota que llisqui per la teva llengua.
-Això és molt difícil, amic!
-M'ho promets?
-Està bé!

A la taverna restava un silenci mut, només l'interrompia el soroll d'en Gerard quan tossia, tenia la gola com un pergamí arrugat i sec. El cambrer, de nom Sergi, va agafar el tamboret i es va asseure al costat d'en Gerard que havia llençat la cervesa a la pica.

-Tot va començar quan, un dia, a la meva dona li van robar la bossa. No sembla gran cosa, però tot va començar d'ençà d'allò.
-Quina parida, noi. Em sembla que m'has pres el pèl.
-Calla i escolta. Quan li van robar, no van fer com els altres lladres, sinó que es van quedar les seves dades, les seves fotos... i els diners el van llençar. Al inrevés. El cas es que fos qui fos, sabia com ens dèiem, on vivíem i fins i tot on treballàvem. Vam començar a espantar-nos, així que vam trucar a la policia i ens van rodejar amb mossos la casa per estar protegits. Tot i així, l'home que li havia robat va aconseguir entrar a casa i...
-I què? Ara no paris! - va dir de manera impertinent en Gerard.
-Primer em va atacar a mi, el va agafar pel coll i em va estabornir. Després, quan em vaig despertar em vaig trobar amb policies. Per les finestres ja entrava llum i ja no era de nit, l'agressor ja no hi era i a partir de llavors ella tampoc.
-Què vols dir? Que... - va dubtar - La va assassinar.
-No per Déu! Això espero - va lamentar el cambrer desolat.
-I doncs? Ell la va segrestar?
-Sí. Va ser a l'hivern.
Sinó hagués sigut per les mans d'en Sergi el bar s'hagués inundat de llàgrimes, i no pas de cocodril, sinó de dolor, de tornar a rememorar el fets d'aquella horrorosa nit d'hivern.
-I ara estem a l'estiu! - va sorprendre's en Gerard - Fa molts mesos!
-Ja ho sé
-I com has dit que es diu? - va interessar-se
-Susanna Ball - va dir mentre la recordava en el seu pensament.
-Em sona molt, un dia vaig anar a...
-A on? Diguem-ho!
-A un bordell de... Ja saps!
-Sí.
-I en la llista de noies i figurava aquest nom, no sé si serà casualitat, però...

El cambrer va agafar l'abric a corre-cuita i va córrer cap a la porta de sortida, amb presses i il·lusions de trobar-la.

-On has dit que era?
-Al carrer de Sant Pau, número 23.

La porta va ressonar amb forta i en Sergio va córrer desesperat pèl carrer en busca d'un taxi. De mentre en Gerard va servir-se un got de cervesa, però quan l'estava a punt tastar, la va estrènyer amb força i la va llençar. En Sergio va trobar a la seva dona i van detenir als que l'havien segrestat, mentre que en Gerard va tornar a estar serè dia i nit, i mai més va tornar a veure.
Dues ànimes perdudes van reconduir el seu camí, amb l'ajuda mútua.

Comentaris

  • Bona narració![Ofensiu]
    príncep del país del vent | 16-06-2009 | Valoració: 9

    Toques temes diferents i poses un estil personal en tots. Segueix així!

  • Magnífic[Ofensiu]
    Armari | 26-02-2009 | Valoració: 10

    Veig que tens tretze anys i escrius amb una profundidat i un estil impropis de la teva edat. Ho fas molt bé pel meu gust. Jo sóc autor i encare no he publicat ja que els pocs relats que he llegit, i els poemes pe m'ha impactat, em fan reflexionar si tindré prou vàlua per intentar escriure entre tants bons escriptors.
    Et felicito i prometo llegir-me tots els teus escrits i donar-te la meva opinió, tal com faré
    amb d'altres autors
    Felicitats Marc.

  • Una vegada més[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-02-2009 | Valoració: 10

    m'has deixat sense paraules. Aquest relat palesa una maduresa impròpia de la teva edat. ËS cert que repeteixes alguns mots: va interessar-se, va dir, vaig anar a...però ets prou intel-ligent per a corregir-ho i tot sigui "pecata minuta". (No sé si s'escriu així però ja m'entens.)
    A reveure, Marc.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • No dono l'abast a comentar-te.[Ofensiu]
    JOANPG | 23-02-2009 | Valoració: 10

    Veig que no pares, i això m'agrada. Veig que cada vegada el tema és diferent i la vàlua del poema té un nivell "in creschendo". Lluita per fer-te un bon escriptor que "tu sí que vales".

  • Ànimes retrobades[Ofensiu]
    nuriagau | 20-02-2009 | Valoració: 10

    Un relat en prosa molt ben narrat, amb alguna incorrecció ortogràfica però sense massa importància.

    M'ha sorprès l'argument de la història (per l'edat que tens) que tan bé has estructurat.

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • Feia molt de temps que no ens comunicavem[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-02-2009 | Valoració: 10

    Jo ho havia deixat una mica de banda i en tornar em trobo amb un relat molt ben estructurat, més madur i en la secció dels recomanats. Tu saps, ullblaus, que em fa molt feliç que continuïs amb els teus escrits i que cada cop se't valorin més.
    Molts petons, jovenet.

  • La màgia d'escoltar i parlar.[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-02-2009 | Valoració: 10

    Sensacional aquesta trobada de dues persones i ben curiós a partir d'un insult.
    Moltes Felicitats !!! Tot un missatge positiu.

  • Bravo![Ofensiu]
    MarBlava | 19-02-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt llegir el teu relat, sempre escrius poesies que m'encanten i se't donen molt bé, però m'agrada que siguis agosserat i provis de fer altres coses noves, com els relats..

    El teu relat desperta l'interès des del primer moment, t'expresses amb molta claretat i crees un ambient idoni pel misteri, segueix endavant, és un bon exercici per un futur escriptor, però no abandonis la poesia, també m'encanat com ho fas.

    Petons,
    MarBlava

  • Et felicito[Ofensiu]
    elteusentir | 17-02-2009 | Valoració: 10

    Ets molt jove i tens una gran destresa per expressar-te.
    T´aniré seguint perquè continuis sorprenent-me.
    Jo si que desconnecto de tot quan et llegeixo.
    Ànims!
    Joan

  • Hola Marc,[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 17-02-2009 | Valoració: 10

    És veritat el que em dius en el teu correu: Un dia et vaig dir que tornessis a provar de fer narracions. Veig que m'has fet cas. Gràcies!
    No en sé prou, com per donar consells, però, el cert és que m'ha sorprès que fossis capaç de tractar el tema que toques.
    Potser, en aquests moments, no tinc l'estat d'ànim necessari per a fer un comentari adient, però, el que sí et puc dir que ets valent, decidit amb un punt temerari... No sé, si m'explico, però, a mi em fa decantar per donar-te una valoració alta.
    Una abraçada... i perquè no, un petó!
    - Joan -

  • Hola ullsbalus1[Ofensiu]
    vaixellnou9 | 17-02-2009 | Valoració: 10

    Sóc la nova lectora i m'he quedat meravellada de com passas d'un tema a l'altre i amb gràcia i molt bé. Et felicito.

  • Imaginació a dojo.[Ofensiu]
    Alzinar8 | 17-02-2009 | Valoració: 10

    No sé com t'ho fas per treure tantas ideas del cap. Ets un fenómen. El relat és creible però un xic precipitat al final. Tot i així et poso un 10 per la gràcia amb que escrius. Ja n'aprendràs a corregir avans de publicar. No vulguis córrer perque l'arribada és la mateixa i el resultat millor. Endevant, amic ullsblaus1.

  • No cal patir pels noms[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 16-02-2009

    Sergio és tan vàlid com Sergi, no caiguis en paranys, defensa la llengua, la nostra, però no menystinguis cap, si no vols sentir la teva menystinguda. Ensenyem-los a ser millors en ells, i nosaltres serem millors.
    Marc, un altre dia et comento el relat, avui tinc feina, no m'oblidaré de fer-ho.

  • Correcció[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 16-02-2009

    En un error tipogràfic, he posat que el cambrer es diu "Sergio" res de castellanades el cambrer es diu Sergi. Que gaudiu de la lectura.

    Gràcies.

    Ullsblaus1

Valoració mitja: 9.93

l´Autor

Ullsblaus1

53 Relats

603 Comentaris

82024 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona, l'any 1995. Tinc catorze anys.

M'agrada molt escriure relats, quan els escric desconnecto de tot. Sembla que estigui aïllat jo i els relats sols, i ningú més.


Espero que us agradin molt els meus relats