Aquí se m'acaba d'enviar a la merda el meu petit experiment... el Manu és el Follet groc, estava fent unes comparacions que ajudaven a entendre la relació entre "popularitat" i "valoracions" entre dos autors que escriuen de la mateixa manera. Aquí se m'ha colat el meu nom real, però vaja, que ja he tret algunes conclusions!

Algun dia les publicaré.
Per cert, el comentari de baix hauria d'estar signat com a follet groc. No serveixo com a esquizofrènic...

Salut!
Cesk/Manu

Sovint perdo el títol d'aquests versos... i sovint m'agrada llegir optimisme ben entès.

Puc notar certa nostàlgia... intriga, intriga; va ser real? jeje

Salut i enhorabona.
Cesk

Mira, molts cops discutim sobre les poesies, la seva mètrica o les seves rimes. És precisament aquest l'exemple clavat que copia els meus gustos; parlar sense acabar de parlar, dir-ho però sense acabar de dir-ho, amb els versos volant pels aires, sense cap mètrica que els esclavitzi, ni cap rima que els converteixi en típics.

Suposo que va dedicat cap al teu germà (si no m'equivoco i no malinterpreto alguns relats que he llegit per aquí...).

Bé, no em vull allargar més, tot i que recorreré més camí, que les polèmiques m'agraden. Aniré a llegir més cosetes, aviam que hi trobo!

Enhorabona.
Manu.

Bell nom.
Existeix, ella?

Enhorabona. M'agrada perquè no ets monotemàtic. Això s'agraeix.
Manu.

M'agrada i no m'agrada.
M'explico. M'agrada perquè, per damunt de tot, es nota el sentiment d'estimació, les ganes de compartir més coses que el llit. Però per l'altra crec que està poc treballat, sobretot pel què fa a sonoritats i aquestes rimes que no volem fer rimar però que consonantment acaben rimant. Això ja és a títol individual, perquè estic acostumat a llegir una determinada poesia que potser m'ha acabat marcant uns paràmetres, però si fós jo (èvident, també...) hi hauria versos que escriuria i acabaria diferent.

Saps? Hi ha una cosa que no entenc, i potser si que l'entenc, però em nego a acceptar-la per entendre-la. És aquesta suposada màgia que dieu que es desprèn. Està bé tot això, jo fins i tot algun cop m'he considerat una espècie de peter pan per evadir-me, però és que al final tanta màgia farà que us oblideu del món real! Ep! Baixeu, que aquest món està aquí, i per aixecar-lo l'hem de viure!

Estic seguint la meva línia crítica, ni molt menys vull arribar a que algú em consideri pedant ni repelent, però ja he dit més d'un cop que en aquesta web hi falta sinceritat i dir les coses, d'alguna manera, dolentes que també es veuen. En aquest cas, altre cop, t'ha tocat a tu, més que res perquè he vist els teus versos a la pàgina d'inici.

Bé, res més. Espero no ser ofensiu, de debò, no és la meva intenció!
Manu.

"O juguem tots o estripem la baralla, boig el que calla, o a l'ull té palla" Ovidi Montllor.

Si l'hivern escrivís versos com els teus, el fred seria més agradable i passar un constipat no implicaria més complicacions que passar-lo.

Enhorabona, Marc.
Manu.

Llegeix Rosa Leveroni.
T'agradarà.

Escrius molt i molt bé, company.
Enhorabona.
Manu.

Senzillament genial.
Jo també m'ho pregunto sovint... que bonica la nostra terra sense que hi passéssim nosaltres abans...

M'han enlluernat els teus versos...
Enhorabona!
Manu.

Original, contundent i precís.
Jo també m'hi afgeixo.

Que se'n vagin totes i tots a la puta merda!

Quina casualitat... a l'arribar a la ciutat on visc vaig conèixer una noia. Ella també es deia Àfrica. Bé, de fet encara se'n diu. I li escrivia infinits versos que, mentre ens va anar bé, no eren més que pàgines del nostre diari particular. Algun dia penjaré algunes d'aquelles poesies.
M'ha agradat trobar-te i trobar aquest nom per aquí.
Felicitats!
Manu.

Quina passada, això si que és sssurreaaaaliiiiismmmme!!
Zorionak!
Manu.

M'ha semblat un poema molt ben trobat, cuidat i precís.
Felicitats, a veure si en podem llegir més!
Manu.

Excel·lent per dos motius:

1.- per la teva guia... jo també sóc molt puntual, sovint massa!

2.- pel comentari d'en peres, realment útil. Un exercici (al meu entendre) de companyerisme, de bon rotllo i de molta bona literatura!

Gràcies als dos!
Manu.

M'encanta la poesia que surt dels estereotips i es presenta com a paranòica.

Enhorabona, zorionak, és, al meu entendre, genial.

Felicitats.
Manu.

...realment molt bo, elegant i intel·ligent.
Et felicito, és un plaer llegir-te, mestre.

Manu.