Habeas Corpus

Un relat de: Manu Cabrales Iraltza

No et rendeixis,
la realitat fa mal a la vista;
aprendre a viure és feina dura,
però sempre agraïda.
Hi ha una altra veritat.
depèn de tu i de jo,
de totes i més,
de vosaltres i nosaltres.
Queda clara una cosa,
tots i cada un dels presents;
contra el poder...
contrapoder.

Comentaris

  • Pluja | 06-04-2005

    un bon poema, un bon grup... deixant enrera la música, els estils que a vegades creen diferències... darrera de tot això hi ha unes idees per les que s'ha de lluitar... encara que sigui indirectament...

l´Autor

Foto de perfil de Manu Cabrales Iraltza

Manu Cabrales Iraltza

9 Relats

40 Comentaris

14897 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
De pare gallec i mare basca, vaig néixer català. Fa vint anys que sento com se'm barreja la sang de tants llocs per on la meva gent ha anat passant, potser per això porto ben endins el sentiment d'odi cap a aquells que neguen el dret a qualsevol llibertat.

M'asseia a les aules d'Història fins que vaig adonar-me que més que aules el que m'envoltava era el bar. A segon, vaig decidir penjar les classes i dedicar-me a viure la vida, lluny de casa i tot sol, en un pis al centre de Donostia. Avui, sóc jo fent sortir notes de l'acordió de l'avi, passejant pels carrers sense preocupar-me si algun dia arribo tard per dinar, o escrivint tot el que sóc i el que no sóc, aquell Manu que un vespre es va quedar mort i aquest altre que encara somriu perquè vol somiar. I el millor de tot és que puc pagar-me la vida gràcies als petits treballs (molt esporàdics...) fent de cambrer.
A voltes romàntic, d'altres utòpic, masses cops crec sobrepassar la línia que separa allò real del que no ho és.

Baixo a Catalunya bastant sovint, sobretot per veure a la família i retrobar-me amb el grapat d'amics que hi he deixat. Però m'agrada viure arriscant, i de moment me n'estic sortint prou bé!