Àfrica

Un relat de: Joan Ferrer Hernando

Soc l'hereu dle teus petons metal·lúrgics,
conspire amb els llençols per obrir-nos tu i jo,
en dos, en clósques melosses, d'on surten camps fullgant
les roselles protectores.

Ets sospir que esclata d'un goig violat rítmicament,
fas que els ulls meus suen sinceritat i bogeria per un cor
electrizat de sentiments, que no es deslligen mai del plaer que sentim al fer-nos l'amor.

Nits furtades als amants que no tenen als llavis,
el futur d'un petó enderrocat, per bogeria més sensata de voler entregar-se a les pells dels bojament foradats per tràfic mutu de petons i converses, que no als que,
sobre terres prometedores d'esquelets exitats d'acaronar els bategs de l'estimada, s'estimen més dinamitar-ho tot mitjançant l'extintor d'enveges ben podrides i ignorants.

Àfrica, ets llengua teva regada amb sucs d'allò dolç, soc per sempre teu.Només teu i res d'ells.

Comentaris

  • Ostres...[Ofensiu]

    Quina casualitat... a l'arribar a la ciutat on visc vaig conèixer una noia. Ella també es deia Àfrica. Bé, de fet encara se'n diu. I li escrivia infinits versos que, mentre ens va anar bé, no eren més que pàgines del nostre diari particular. Algun dia penjaré algunes d'aquelles poesies.
    M'ha agradat trobar-te i trobar aquest nom per aquí.
    Felicitats!
    Manu.

  • Cuidaré cada paraula següent[Ofensiu]

    Temo que la meva opinió sobre qualsevol text, frase, paraula o síl·laba teva la trobaràs massa important per tu. Per tu i pel teu futur: tan que t'acabarà influint anímicament. Per això estic mesurant cada detall del que dit.
    Ara qui llegeixi aquestes paraules afrimarà que tinc relació amb aquest tal... Rosella. Jo sóc la "famosa" Àfrica de la que tan parla, i asseguro rotundament que la meva visió del meu ésser no arriba a les 3 quartes parts de la manera com em veu ell, el meu Marc. (Evidenment tot enamorat veu roses a cada desert del món).
    Ja vaig amor. Que vols que et digui de noi? Cada paraula teva, una llàgrima meva. Ja sé vida, que ploro per coses insignificants, però també sé que hi han maneres i maneres de fer-ho, i hi han raons i raons per fer-ho. Sempre és dolç llegir literatura romàntica i saber que es conserva lleugerament la cultura catalana; però, evidenment, si et dediquen cap sentiment... Tu seguiràs sent el vent del nostre país personal i per mi tu el governaràs eternament.
    Poca gent sap escriure. Poca gent... millor dir que, poca gent sap expresar el que sent d'una manera tan artística, no? Ulls meus, has nascut per estimar i admiro la teva manera d'entregar-te, i més encara que t'entreguis a mi: et mereixes allò inexistent, perquè mates per no decepcionar, perquè vius en color amor, perquè em fas sentir cada segon com si d'eternitats de plaer fós. Són tantes les raons per adorar-te... Fem amor, Marc meu.
    Àfrica.

  • La intensitat feta paraula[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-05-2004 | Valoració: 8

    M'esborronen els teus poemes, Rosella. Ets un poeta d'un nivell altíssim, on no pot atrapar-se't. El trèmolo de la teva sensibilitat, tesat al màxim, et porta a un agosarament exquisit. I la llengua, amb la teva emoció, vibra.
    Has publicat res?
    La meva admiració més sincera.
    Carme

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: