No penses...

Un relat de: Manu Cabrales Iraltza

No penso...

No penso escriure't cap cançó més.
Cap poema. Cap text.
No penso anar-te més al darrere.
Cap missatge. Cap text.

Penses...

Penses de la manera que t'estimo?
Ho he donat tot. I tu?
Penses de la manera que m'estimes?
Ho has donat tot, tu?

Penso...

Penso que seria fàcil deixar-te.
Però t'estimo. M'he enamorat.
Penso que seria fàcil que em deixéssis.
M'estimes. T'has enamorat?

No penses...

No penses en el mal que em fas?
Alguns dies visc, d'altres ho intento.
No penses en el bé que no m'has fet?
Alguns dies ric, d'altres ni et sento.

Comentaris

  • Doncs brillants aquests no pensaments![Ofensiu]

    Bravo, Manu! L'art pot ser-ho des de la simplicitat. Des del No penses... Des del buit relatat en poesia. Des de l'enganyosa facilitat d'oblidar algú. Més enganyosa encara si aquest algú és el punt de fuga d'un cúmul de sentiments com ho és l'amor (per cert que avui tinc el dia pel que fa als relats i poemes d'amor; deuen tractar-ne el 70 o el 80% de tots els que he llegit aquesta tarda!)

    Salutacions... I mantinguem vives les polèmiques (la salseta del dia a dia, tal i com he dit a en Marc!)

    Fins aviat,

    Vicenç

  • Mil gràcies[Ofensiu]
    Monty | 02-10-2004

    M'has obert els ulls!!! Segueix així!!!! Vull seguir delectant-me amb aquests relats tant sentits i substanciosos.

  • sublim[Ofensiu]
    Ilargi betea | 27-09-2004 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu poema i, com diu la Dolça, que amb paraules tan senzilles expliquis aquest allau de sentiments és molt lloable. Aquí va un deu ben merescut,l'he afegit als meus preferits.
    Una abraçada i molta màgia pel bohemi del web!

  • amb poques paraules[Ofensiu]
    Dolça | 27-09-2004 | Valoració: 9

    Quants sentiments que descrius amb poques paraules i amb quina senzillesa. Costa trobar escrits senzills, però que tinguin contingut com aquest

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Manu Cabrales Iraltza

Manu Cabrales Iraltza

9 Relats

40 Comentaris

13812 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
De pare gallec i mare basca, vaig néixer català. Fa vint anys que sento com se'm barreja la sang de tants llocs per on la meva gent ha anat passant, potser per això porto ben endins el sentiment d'odi cap a aquells que neguen el dret a qualsevol llibertat.

M'asseia a les aules d'Història fins que vaig adonar-me que més que aules el que m'envoltava era el bar. A segon, vaig decidir penjar les classes i dedicar-me a viure la vida, lluny de casa i tot sol, en un pis al centre de Donostia. Avui, sóc jo fent sortir notes de l'acordió de l'avi, passejant pels carrers sense preocupar-me si algun dia arribo tard per dinar, o escrivint tot el que sóc i el que no sóc, aquell Manu que un vespre es va quedar mort i aquest altre que encara somriu perquè vol somiar. I el millor de tot és que puc pagar-me la vida gràcies als petits treballs (molt esporàdics...) fent de cambrer.
A voltes romàntic, d'altres utòpic, masses cops crec sobrepassar la línia que separa allò real del que no ho és.

Baixo a Catalunya bastant sovint, sobretot per veure a la família i retrobar-me amb el grapat d'amics que hi he deixat. Però m'agrada viure arriscant, i de moment me n'estic sortint prou bé!