Vaig cridar Àfrica

Un relat de: Manu Cabrales Iraltza

Vaig cridar Àfrica
com podia haver cridat
el nom d'una altra terra,
i al girar-te
el cor se'm va encongir...
Els teus ulls verds,
la teva pell fosca
i la poca llum
d'aquella primera pluja.
Ara sóc un boig abandonat,
i això és el que em fa més mal...
Preferiria ser desert
que viure amb el pes
de saber que no hi ets,
tal volta el sentiment d'avui
estigui algun dia lluny,
tan lluny,
que m'oblidi del teu nom,
del meu
i el d'aquesta vida,
creient-me carregar
amb el pes de tot un continent sencer.

Comentaris

  • ha sigut molt especial[Ofensiu]
    africanoamerica | 15-03-2010

    qines paraules més maques...

    "Preferiria ser desert
    que viure amb el pes
    de saber que no hi ets,"

  • El veig bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-03-2010

    encara diria més, molt bo.
    L'art d'expressar els sentiments demana paraules senzilles i directes, i a voltes, són aquestes les que fan que el misteri sigui dit poema.

    Felicitats.

    Ferran

  • Un nom especial...[Ofensiu]
    Xanxaneta | 13-04-2005 | Valoració: 10

    T'he estat llegint per primer cop i de tots els poemes aquest és el que més m'ha agradat.
    És interessant i emmotiu el joc que fas entre el nom de la noia i el nom del continent.
    Així, parles dels deserts que hi ha a l'Àfrica per expressar la teva soledat.
    I els dos últims versos;"creient-me carregar
    amb el pes de tot un continent sencer"
    Trobo que són molt simbòlics, ja que no es tracta del pes del continent, sinó del pes dels records i de l'amor perdut.

    Segueix escrivint que ho fas molt bé!

    Per cert, la foto que tens és preciosa. És d'algun port del País Basc?

    Agur i fins una altra!

  • TAL VOLTA, L'AMOR FEREIX[Ofensiu]
    Marc Freixas | 21-09-2004 | Valoració: 10

    Ho escrius molt bé;
    vas cridar Àfrica,
    com podies haver cridat el nom d'una altra terra.

    I avui,
    ferit per una noia de pell fosca,
    segueixes recordant l'antic amor,...

    Però has de continuar trobant el teu demà,
    resseguint el teu avui,
    per fer camí d'un nou futur;
    i el novíssim amor arribarà per estimar-te, només a tu.

    JA VEURÀS MANU!!!
    LA NOIA DELS TEUS SOMNIS ARRIBARÀ!!
    PENSA EN FUTUR!!!!!!!!!!!!!

    PERÒ EL POEMA ÉS EXCEL·LENT.

    SALUTACIONS DES DELS MEUS ESTIMATS PAÏSOS CATALANS!!!!!!!!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Manu Cabrales Iraltza

Manu Cabrales Iraltza

9 Relats

40 Comentaris

13812 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
De pare gallec i mare basca, vaig néixer català. Fa vint anys que sento com se'm barreja la sang de tants llocs per on la meva gent ha anat passant, potser per això porto ben endins el sentiment d'odi cap a aquells que neguen el dret a qualsevol llibertat.

M'asseia a les aules d'Història fins que vaig adonar-me que més que aules el que m'envoltava era el bar. A segon, vaig decidir penjar les classes i dedicar-me a viure la vida, lluny de casa i tot sol, en un pis al centre de Donostia. Avui, sóc jo fent sortir notes de l'acordió de l'avi, passejant pels carrers sense preocupar-me si algun dia arribo tard per dinar, o escrivint tot el que sóc i el que no sóc, aquell Manu que un vespre es va quedar mort i aquest altre que encara somriu perquè vol somiar. I el millor de tot és que puc pagar-me la vida gràcies als petits treballs (molt esporàdics...) fent de cambrer.
A voltes romàntic, d'altres utòpic, masses cops crec sobrepassar la línia que separa allò real del que no ho és.

Baixo a Catalunya bastant sovint, sobretot per veure a la família i retrobar-me amb el grapat d'amics que hi he deixat. Però m'agrada viure arriscant, i de moment me n'estic sortint prou bé!