Qüestions

Un relat de: Joan Ferrer Hernando

No em qüestione cap petjada, que es suïcida des d'un sobre torturat per l'anèmia de lletres multimilionàries de tendressa.

Açò és un fet engarjolat fora una llar de foc gastronómica d'acaronar, croquis de bisturis amb patologia d'amants platónics em violen per no ser més cruels.

Doscentes canyades armades amb desuadores d'inquietut d'epidèmia, la meva desesperació busca llogar engreixada una pistola jutge del punt roig final.

Caic, es lleven d'hora ungles deprimides amb la tragicomèdia acústica, opera sepulcral al meu estomac.Una llança presenta armes i deslliga un clau demagógic, sentencia descosirme un mur, on el líquid del meu estimat s'havia estavellat al follar-me 1.102 cops, sense alrma de por.

Mentider.

L'esquelet d'una enamorada jau fent natació desintegrada al basal, ara ja no existeixo.

Comentaris

  • Captes molt bé el patiment[Ofensiu]
    vio18 | 11-11-2005 | Valoració: 10

    Saps captar molt bé el sofriemnt d'una dona envers el sexe, i el sentir-se utilitzada, unaimatge tètrica la del racó de la cmabra, tota fosca, dona pena i venen ganes d'abarçar-la.

  • La òstia![Ofensiu]

    Quina passada, això si que és sssurreaaaaliiiiismmmme!!
    Zorionak!
    Manu.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: