Guia pels massa puntuals

Discrepo d'aquesta guía. El fons, no la forma.

Valoro molt la puntualitat i accepto que per ser puntual hi ha un valor-temps afegit positiu.

T'invito a fer pedagogia de la puntualitat. Jo ho faig.

...i et diré el que m'ha passat.
Llegir el teu relat: m'he fotut un fart de riure. No només comparteixo el neguit de la persona a qui va adreçat aquest manual, si no que l'he trobat divertit, des de tots els cantons. Divertit i simpatiquíssim.
Llegir els omentaris: Penso que el peres ha fet molt bé amb les correccions. Jo estic encantat cada vegada que algú em corregeix amb la seva educació i eficacia. És el tipus de coses de les que tothom en pot aprendre. De tota manera, hi ha hagut altres comentaris que han fet que em comenci a mirar el relat amb un esperit una mica més crític.
Relectura del relat: m'ha tornat a fer riure.
Conclusió: Tot i que jo mateix prenc nota dels detalls d'en Peres, passo tres pobles dels comentaris d'altra gent que diu que és una idea desaprofitada i tota la pesca, perquè no ho comparteixo en absolut. Què coi, és un text molt i molt divertit, sense pretensions, directe. Molt bé!

Florenci

Savis consells! he pres nota .
M' estalviarà tantes estones dret,
evitaré varius,
mal d' esquena,
començar a fumar
rebentar xiclets...

Avet

TENS TOTA LA RAÖ....(amb accent i puntualitat suïssa)....jo tb soc molt puntual......i fitns i tot et diria que he fet moltes de les cose sajjaja que dius jajaja
m´he partit la caixa lleginte ejjee xD vinga anims.. ets un bon assagista d'allò quotidià!!!!!!!!11

M'ha cridat l'atenció el títol, perquè jo sóc d'aquest gremi. Quan em vaig plegar de l'última feina (profe de català)em van fer una festa de comiat i em van posar una banda amb el lema: "Premi a la pre-puntualitat". Ja pots pensar que, ni que sigui per deformació professional, m'han sobrat les faltes, però m'ha agradat la idea d'escollir aquest títol per fer-ne un relat.

ESTIC ACOSTUMADA A ESPERAR-ME HORES I HORES. EL MEU MARIT ES DELS QUE SEMPRE ARRIBEN TART I NO POT ESPERAR-SE PER NINGÚ. EL DIA DEL NOSTRE CASAMENT VA ARRIBAR AMB MITJA HORA DE RETART. DEFINITIVAMENT LA TEVA GUIA NOMÉS LA FARÉ SERVIR JO A ELL NI SE'M ACUT D'ENSENYARLI! HA,HA,HA. BONA IDEA.

Pel que veig, és un escrit que recomana i no recomana alhora com arribar massa puntual a un lloc.

Un 9 per la originalitat de la idea, però potser hauria d'haver estat expressat de forma més explícita, menys equívoca.

Costa pillar el sentit exacte i global del text...

Malgrat tot, tingues el 9 i felicitats.

... per arribar tard però, com tota medecina, hauria d'advertir sobre les contraindicacions: no prendre en cas d'imputuals sense remei ni possibilitat de curació ;-)

El relat en si m'ha agradat tot i que l'he trobat una mica fluix: la idea era bona però crec que no l'has explotat prou.

Com el final deixa intuir, sembla que t'hagis limitat ha invertir els consells que donaries a una persona que sempre arriba tard. Tenint en compte que poques persones consideren que arribar d'hora sigui un problema, hauries pogut optar per opcions més recurrents: agafar el cotxe encara que hagis d'anar a la cantonada (segur que un embús et farà arribar a l'hora), si s'és un home intentar arribar a peu caminant amb talons de pam (amb una mica de sort, podrà fer volta per l'hospital i arribarà a la trobada en el moment adequat i amb una cama enguixada a on poder firmar ;-) ),...

El llenguatge és una mica simple però està d'acord amb l'estil informal del text.

Algunes explicacions, com la de trucar per dir que faràs deu minuts tard, són una mica enrevessades, obliguen a rellegir-les un parell de vegades i aturen el ritme del text.

En resum, opino que és un relat amb una idea original però amb una realització una mica grisa: des del meu punt de vista (per tant, opinió subjectiva totalment obviable) hauria sigut millor utilitzar un llenguatge més directe que transmetés més força i més vida al relat, per exemple, en lloc de començar amb "molts cops he estat víctima de la meva impuntualitat ...", crec que hauria estat millor implicar al lector des de la primera paraula "Et sona haver-te d'esperar davant d'una botiga que encara no han obert?"

EmmaThessaM

Bona guia! L'únic punt que no m'ha conveçut és el del missatge, perquè aleshores la penya arriba encara més tard xDD
És que amb tu sempre ric, ja sigui pels relats (tinc pendent el del semàfor, el llegiré, promès!), per les històries del teu hàmster o, en aquest cas, pel pike rosaur-annna ...xDD

molt bé noia! Cuida't!

moher

Amb aquest senzill acte prenc possessió del relat de la Sra. Laura Tiamat i Fillademiquel titulat "Guia pels massa puntuals", d'acord amb l'establert en el document que s'adjunta, que diu:

"[...] A tu, peres, famós(?) d'incògnit, et regalo "guia pels massa puntuals", suposo que imagines perquè ;) [...]"

I com a manifestació de la meua ferma voluntat d'exercir sobirania sobre el relat esmentat i perquè quedi clar que sóc un perepunyetes, declaro que a partir d'ara el relat s'anomenarà "Guia per als massa puntuals", puix que l'actual propietari no pot sofrir les confusions entre "per" i "per a", si són evitables.

I perquè consti tot plegat, signo la present declaració d'acceptació del relat a la ciutat virtual de Relats en Català, el 8 d'octubre del 2004.

Peres Puntimirat i Lligamosques

eissss...... mira... io escric malament pq axo es internet.... i es un cmentari, i stic acostumada que al msn i tal... pos re, q sescriu axi!!!!
i a veure.... jo només ho he dit pq a mi nu se.... que fot rabia.... almnys qan la penya m diu ls coses a mi m mulesta... pq sa de valorar pl q sa fet i dxarse de criticar x petites coses.... que el que val es el conjunt i està de puta mare!
au va..... dew!!!! xD!

a mi no m'hi emboliqueu eh? jo ja vaig respondre sobre aquest tema, no vull pas allargar-lo més sobre la meva pròpia persona, que ara sembla que escric català amb ç..

si voleu fer-ne un debat, a falta de fòrum, us cedeixo el relat, però a mi no m'hi fiqueu pel mig.

Tiamat

(uoo, acabo de fer el meu comentari número 200! apa, me'n vaig a dinar, que he quedat)

astupendu annnna (no se si am dexu cap n) as kumbartit un datallas dun tiu amb la tiamat amun anar da guais kina marabella tia lu millo ka li pot pasa an una ueb literaria es k as kumbartexi an un kau dindukumantats illatrats akesta es la millo manera dakunsagi k als ralatsamcatala triomfin si sanyora falicitats i tu tiamat asperu k li fagis ks biska la rabulusio k limpurtan es kumunicarsa si sanyora apa patons a lannnnnnnnnnna (suposu k no aniras da guais i diras k sobran n oi) i a tutom

trobo que la penya no ha d'anar de guays criticant aquí les faltes durtugrafia... si no els agrada, que ho facin ells!!!
be, q io tb soc addicta als teus relats, q menkanten i q tb em fot molta rabia ser tan puntual!!! (sobretot si es a les 8 dl amti amb un fred q et flipes!)
i tb m passa lo dels errors pq no magrada la manera de fer la literatura de l'escola mallorquina, sino la de joan maragall!!!!
jejeje! vinga dew!!!!

Ya está vé, ome. Fa més de dos ores ke mespero per que hem correchesin les phaltes d'hortografia, Ya stavé, thu.

Y Digas al teu pare ke no sifixi tant amb les faltes ke limportant es el relat. En dabant y no dechis may descriure.

Però com t'atreveixes a dir-me que faig faltes d'escriure, tu què sabràs, tio! Com tens ous de dir-me això, a mi! la tiamat, la gran deesa de l'escriptura catalana!

És broma.

És cert, faig faltes d'ortografia. Té una petita "justificació". Escric ràpid, sovint deixo anar les coses a raig, tal i com parlo, i encara més sovint, no rellegeixo allò que he escrit. Imagino que la culpa de la majoria d'errors ortogràfics és per això. D'altres és, simplement, desconeixença.

Seria gilipolles (agafem com a prèstec la paraula, d'acord..?) si m'hagués ofès pel comentari (home, no caldria ara tampoc un d'igual a cada relat..), però així s'aprèn, no? (ara tenia dubtes de com cony s'escriu l'accent a "apren", mira, ja m'ho direu, que ara sóc a la facultat i no tinc cap diccionari a mà). És més, les coses que m'aneu dient que faig malament, me les vaig apuntant (mentalment, però apuntant)

Suposo que al meu pare li sonarà la següent conversa, quan a vegades em llegeix un relat abans d'enviar-lo:
- laura (entendreu que em diu pel nom, no pel nick..), aquí hi has escrit això malament..
- és igual és igual! en el relat és en el que t'has de fixar!

Ho sento :P prometo repassar, tenir el diccionari al costat, etcetc.

Excel·lent per dos motius:

1.- per la teva guia... jo també sóc molt puntual, sovint massa!

2.- pel comentari d'en peres, realment útil. Un exercici (al meu entendre) de companyerisme, de bon rotllo i de molta bona literatura!

Gràcies als dos!
Manu.

Sí, em passa el mateix que a peres, que em distreuen + del compte les errades i perdo el fil. Però sempre "disfruto" (peres, això no és una falta d'ortografia, és un préstec) molt amb els teus relats, Tiamat, i m'hi sento molt identificada. Que bé que escrius, Tiamat, encara que escriguis "malament" algunes paraules. I l'important és comunicar-se... però si el que feu són relats per ser publicats, llavors heu de parar una mica més d'atenció al que escriviu.

sento haverme dintegrar en el grup dels inpuntuals, no x costum, si no (tot i k sembla una excusa d les de molta patxorra) x mala sort. un cop x culpa k em vaig ekivocar d parada d tren vaig arribar una HORA tard(...)
parlant ara del relat ma fet forsa gràcia i procurare seguirlo a l'inrevés

segueix scrivint Tiamat

FRAN's

Tiamat, perdona per aquest comentari. Sóc tiamataddicte no saps fins a quin punt... però em saben molt de greu (i em distreuen en la lectura) les errades d'ortografia, sintaxi i lèxic bàsic, que són l'únic defecte que et conec. No les puc sofrir, com la impuntualitat. Per cert, hi ha una cosa que em sembla que falta en aquesta descripció: els puntuals de mena patim el doble les impuntualitats dels altres; vull dir que no sols ens hem d'esperar sinó que molts cops ens sembla inconcebible que l'altre/a sigui un fresc/a, i com que és inconcebible, de seguida pensem que li deu haver passat alguna cosa. I no: són els nostres deu minuts més els seus deu minuts... normals (però fa tanta ràbia, quan veus que l'altre/a arriba tan tranquil/la...).

Per si t'ajuda, et marco unes quantes faltes (no totes, perquè n'hi ha que es veu de lluny que són simples errors de picatge..., i les que et marco, ja suposo que la majoria també tenen aquesta explicació...) d'aquest relat (i et prometo que no ho faré més, perquè sé que és molt emprenyador).

"... per això m'he decidit a escriure una petita guia pels que, com jo, sufreixen /sofreixen/ el mal d'arribar sempre massa aviat. Si us sona esperar-vos davant una botiga perquè encara està /és/ tancada, una classe buida ...

1. Posa't el rellotge cinc-deu minuts enrera /enrere/ (això depen de la puntualitat de cadascú). Intenta oblidar que l'has posat enrera /enrere/, sinó /si no/, no serveix de res.

2. Fes volta. Si pots dirigir-te a un punt anant en línea /línia/ recta, fes ziga-zagues.

3. Espera sempre a que /que/ el semàfor es posi verd. .
...

... Llavors, l'hora d'arribada que tens fixada al teu cap es retrassarà /s'endarrerirà/ deu minuts, i arribaràs a l'hora en punt que havieu /havíeu/ quedat en un principi, no deu minuts abans.

...

9. No adelantis a ningú /avancis ningú/ . ...

10. Com a solució dramàtica, queda només amb gent que sigui molt puntual. Així, si havieu /havíeu/ de trobar-vos a 3/4, tots hi sereu a 2/4, però és igual, un quart d'hora més que podreu disfrutar /gaudir, fruir.../ junts.


Si el que et passa és que acostumes a arribar massa tard, fes servir la mateixa guia però fent sempre el contrari (no et distreguis, adelanta /avança/ el rellotge, etc).

...

Amb 1.000 disculpes per la gosadia.

Peres

No saps pas la quantitat de persones que haurien de fer ús d'aquesta guia però en la seva versió inversa. Jo sóc molt puntual i conec un munt de persones que no saben que aquesta paraula existeixi... senzillament, arriben tard per costum. M'ha agradat.