Cercador
Miratge
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Assegut davant la taula de roure de la cuina
i les estovalles de quadres blancs i vermells
fumejava una tassa de pisa blanca i blava
la teua mirada venia de temps molt endins,
en els teus ulls no hi havia res més que mar,
dintre meu algú m'ha agafat les llàgrimes, i
surto a caminar amb el vent i la nit d'estiu,
et veig en l'aigua de la font curulla d'estels,
company de la lluna, vetllaré el teu record
i no sabràs mai qui soc i quan te estimat.
Comentaris
-
Correcció [Ofensiu]Prou bé | 11-09-2023
Un cant a l'amor perdut *
-
Un cant....[Ofensiu]Prou bé | 11-09-2023
... a les or perdut!
Un bell poema, cada vers una llàgrima!
Amb total cordialitat -
Profund[Ofensiu]Rosa Gubau | 07-09-2023
Un poema amb una profunditat absoluta, d'un amor absolut.
Preciós Josep. M'ha arribat al cor.
Rosa.
l´Autor
114 Relats
484 Comentaris
92388 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com