Cercador


Llista categories

Ecce Mulier

Un relat de: Ània Llum
I


Amb l'abric arrugat vell,
vermell passió,
camina per la vorera
una dona.
Cansada,
amb els peus pesats,
arrossega una ànima transparent,
pel terra mullat empedrat.
Respira lentament,
sospira
i mira al terra.
Consumida,
una vegada i una altra,
mira al terra.
Ulls apagats,
vagues vestigis de focs
que van cremar fa molt temps.
Des de lluny
només veig el rostre rere de la boira
i pregunto:
Què ha passat?
Com va perdre aquell foc en la mirada?
Com va acabar la seva força engabiada?
Per què es va rendir?
Qui ha robat la seva ànima?

Comentaris

Afegir comentari
  • Poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 28-09-2023 | Valoració: 10


    amb fort sentiment, on ens pot portar la vida?, com que no sabem res, hem d'aprofitar tots els moments bons que també n'hi ha i procurar no sentir-nos com es pot sentir aquesta dona.
    Molt bonic.

  • Colpidor[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 28-09-2023 | Valoració: 10

    Quin poema més trist, perdre les ganes de viure, sentir-se perduda....

    Desolador, però bell poema Ània.

    Una abraçada.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Ània Llum

Ània Llum

35 Relats

90 Comentaris

7462 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Afegir a preferits
Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >