Cercador
Ecce Mulier
Un relat de: Ània Llum- Compartir:
I
Amb l'abric arrugat vell,
vermell passió,
camina per la vorera
una dona.
Cansada,
amb els peus pesats,
arrossega una ànima transparent,
pel terra mullat empedrat.
Respira lentament,
sospira
i mira al terra.
Consumida,
una vegada i una altra,
mira al terra.
Ulls apagats,
vagues vestigis de focs
que van cremar fa molt temps.
Des de lluny
només veig el rostre rere de la boira
i pregunto:
Què ha passat?
Com va perdre aquell foc en la mirada?
Com va acabar la seva força engabiada?
Per què es va rendir?
Qui ha robat la seva ànima?
Amb l'abric arrugat vell,
vermell passió,
camina per la vorera
una dona.
Cansada,
amb els peus pesats,
arrossega una ànima transparent,
pel terra mullat empedrat.
Respira lentament,
sospira
i mira al terra.
Consumida,
una vegada i una altra,
mira al terra.
Ulls apagats,
vagues vestigis de focs
que van cremar fa molt temps.
Des de lluny
només veig el rostre rere de la boira
i pregunto:
Què ha passat?
Com va perdre aquell foc en la mirada?
Com va acabar la seva força engabiada?
Per què es va rendir?
Qui ha robat la seva ànima?
Comentaris
-
Poema[Ofensiu]Josep Ventura | 28-09-2023 | Valoració: 10
amb fort sentiment, on ens pot portar la vida?, com que no sabem res, hem d'aprofitar tots els moments bons que també n'hi ha i procurar no sentir-nos com es pot sentir aquesta dona.
Molt bonic. -
Colpidor[Ofensiu]Rosa Gubau | 28-09-2023 | Valoració: 10
Quin poema més trist, perdre les ganes de viure, sentir-se perduda....
Desolador, però bell poema Ània.
Una abraçada.
Rosa.
l´Autor
27 Relats
74 Comentaris
3167 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74