BRUIXOT

Un relat de: Josep Ventura

Quan he arribat als camps de sequer del rost del mas, els he mirat tots i no m'han agradat gents ni mica, fins que arran del bosc he vist un pi llampat de dalt a baix i prop del cap del marge del costat una vimetera grossa, ufanosa, potser ara he trobat el lloc que busco.

De la butxaca de l'armilla despenjo la cadena i el rellotge més vell que jo, i aguantant-lo amb un dit de la mà dreta oberta, començo a caminar a poc a poc fins a arribar a un lloc on es torna boig, m'aturo i faig una marca amb el peu, torno endarrere, als costats i res, la marca és la clau. Amb l'altra mà vaig posant monedes de deu cèntims de coure antigues, record del meu avi, a la que feia deu s'ha aturat el moviment, ja el tinc, soc bo, torno a guardar els estris, trenco uns tanys de bruc i marco un cercle, mentalment calculo tan x tan x tant, anem bé. Acabo de treure un malt de cap a l'amo, aquesta nit es passejarà per unes feixes d'un verd de regadiu.

A l'estiu he tornat a fer el trapasser, el vent treu la mandra al molí, la deu és tan abundosa que el pou té un nivell d'aigua de dos metres nit i dia.















Comentaris

  • Recordar d'on venim[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 09-11-2021

    És bo, aquest bruixot-sauri. Un relat en clau rural, cal recordar d'on venim.
    I gràcies per comentar el meu trompetista.
    Que tinguem un bon curs relataire!

  • Saurí[Ofensiu]
    kefas | 08-11-2021

    Temps era temps hi havia dues menes de persones que feien coses incomprensibles, els sacerdots i els bruixots. Per alguna raó, també incomprensible, els primers sempre volien cremar els segons. Potser pel seu afany purificador. Algunes menes de bruixots varen sobreviure. Ara, entre d'altres, en diuen químics, metges o saurís.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95343 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com