Cercador
Rosada
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Ma aixoplugo dins una gota d'aigua
curulla de la llum dels teus ulls
mentre rodolo fulles avall
agafo la frescor de l'alba
caïc com una llàgrima
desesperada i m'esclafo
en els pètals d'una flor
i quan la vens a collir
em desfaig com essència
en l'anhel de la teva pell
i soc de dia el teu amant
per tornar-me rosada de la nit
tens la pell de lluna
i els pits de trenc d'alba
et treus el vestit lleuger
i t'ajeus a l'ombra tardana
on el temps ens despulla
d'espines i pots somiar.
Comentaris
-
Aclariment[Ofensiu]Rosa Gubau | 13-09-2023
Perdó, volia dir la rosada.
-
Un somni...[Ofensiu]Rosa Gubau | 13-09-2023 | Valoració: 10
és llegir un poema tan bell i ric en versos, que traspuent sentiments i emocions al voltant de l'Alba.
Preciós Josep.
Rosa -
M'agrada![Ofensiu]llpages | 13-09-2023 | Valoració: 10
Un poema bell te'l miris per on te'l miris. Un seguit d'encert de paraules i situacions al voltant de la rosada, quina inspiració més ben trobada! Enhorabona!
l´Autor
114 Relats
484 Comentaris
92389 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com