“Fer esport és més econòmic que fer electricitat” (Proverbi de Jordà)

He acomplert el què em proposaves.
L' havia llegit abans, però ho he tornat a fer.
Hi ha dos punts genials! I la història es molt bona.
Felicitacions!
Jo no canvio de parer, per això.Sóc d' idees fixes!

He acomplert el què em proposaves.
L' havia llegit abans, però ho he tornat a fer.
Hi ha dos punts genials! I la història es molt bona.
Felicitacions!
Jo no canvio de parer, per això.Sóc d' idees fixes!

Charly Rexach, "correr es de cobardes", ni jugant a futbol. Hi ha un to foteta que plana per tot el relat, exquisit per la seva finor. Jo hauria posat el proverbi tibetà al final, però reconec que és un ham massa bo per enganxar-se al text, o sigui que el deixo on està, que l'epitafi també mereix un reconeixement.

Moltes gràcies per aquest ham anglès. He llegit els articles de la wikipedia en diverses llengües per trobar-lo, fins que d'un coo, he entès de quin ham parlaves ;-))

En Miquel Jordà va arribar a fer-se esportista de futbol i per això volia tindre un epitafi, com el que has posat, amb molt bona intenció.
Molt divertit i a la vegada molt original, Kefas. Que tingues sort en el Concurs.
Gràcies pel teu amable comentari al meu poema "Quan estic callat", que són versos de demència mística.

No m'estranya que a en Jordà li hagi impressionat aquest adagi tibetà.  A mi també m'ha impressionat! A veure quin efecte produirà en mi... Si puc arribar prou lluny per a descansar feliçment cansada, ja em dono per satisfeta! És molt divertit entrar en les teves històries!

S'ensuma que gaire partidari de l'esport no ho sou, vós. Encara menys de trobar la il·luminació a través de l'exercici. Jo només he arribat a l'èxtasi espiritual menjant ous ferrats i un amic meu deia que només s'havia de córrer darrere de les dones i davant de la Guàrdia Civil.
Pobre Jordà, això li va passar per fer cas als proverbis tibetans, especialment als apòcrifs, com tot fa pensar que ho és el de les figues.
Un relat on el millor és l'ambient, molt realista, però descrit com si tot es trobés envoltat d'una boira.

Molt agraït pel vostre trobadoresc comentari; dóna gust veure que encara hi ha poetes de pompa i circumstància.

Fer córrer les cames i el cervell potser son coses paral·leles. Així ho sent el protagonista de la teva història.

l'epitafi, en aquesta vida per una cosa o altra sempre hem de córrer per arribar al lloc on tots arribarem.

Un relat que fa ganes de llegir, Un començament que ja t'enganxa, un bon final, i un cos ben escrit.
Cordialment

Tots correm, d'una manera o altre, i la meta és el final, mai millor dit.

No sé si t'has inspirat en el Miquel Jordà del taller de filosofia (sala Beckett), però m'ha agradat el relat. La cita tibetana de córrer per dins, si no és veritat és ben pensada (traducció sui generis), encara que a mi m'agrada més passejar per dins!. Que córrer obri la ment i ajudi a iniciar-se en la filosofia ho he trobat genial i l'epitafi....!
Sort
Amb total cordialitat

Un fantàstic inici que enganxa. Bon relat.

Un fantàstic inici que enganxa. Bon relat.

M'has ben divertit, a més he après dues coses amb el mot figa. La primera frase és magnífica

Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats