Cercador
Sopa de pa
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
El pis és petit com la seua vida,
engruna hores a la cadira del balcó
i els seus records són com la remor
del mar gris que l'encisa i s'adorm,
somia, ell i ella llueixen com el sol,
amb el cor encimbellat de tant de tot
que els dies no eren de ningú més.
Té por, ella se'n va, és la foscúria,
obre els ulls i el sopar no es taula,
ja no hi ha la Maria que li prepari,
amb el suc de bullir els fesols
escalda les llesques de pa i l'ou,
omple el porró de vi negre, novell.
Per les parets de paper veïnes
traspuen veus de vides buides.
Comentaris
-
Tocat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-11-2023 | Valoració: 10
Renoi, m’has deixat tocat! Tota la tristesa de la buidor volta aquest poema. Imatges quotidianes per fer-lo més entenedor. Tocat, però content de llegir Rte. Una forta abraçada.
Aleix -
Cap el final[Ofensiu]Montseblanc | 18-10-2023
Què tristos són els finals. Abans no hi pensava, no n'era conscient. El teu preciós poema fa sentir tota la tristesa dels darrers anys. El somni-record fa que el despertar sigui com una petita dosis de la mort que segur que ja volta per allà, de fet ja es va endur la dona.
-
En el somni[Ofensiu]Prou bé | 14-10-2023
Hi viu la vida. En despertar que queda? Una vida també!
Amb total cordialitat
l´Autor
116 Relats
491 Comentaris
96038 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com