Mar d'abril

Nua, corre aguantant-se els pits
per una sorra llisa com desert,
el vent murri encrespa l'aigua
i el sol llueix com miralls de foc.
Entra mar endins fins que sent
la gelo als mugrons, salta, salta,
riu i crida amb els braços oberts
mentre l'aigua de punxes de gel
li crema les cames i les cuixes,
es recull el cabell mentre el vent
li refreda la pell que un sol golós
i esblaimat acarona i escalfa,
mira l'encisadora badia de Roses
i amb el pler que sent oblida
el fred que l'abraça, és d'on conte
que al mig de la mar blava
sols hi ha dues gavines i una barca
que es gronxa amb glops d'escuma
blanca i va a recer del port proper,
A poc a poc, surt de l'aigua,
el cabell moll li tapa els pits
pinzellats de mar salada,
ara, corre a estirar-se a la tovallola
que té a recer d'unes roques
i, se sent immensament feliç
per poder gaudir del mar d'abril.