Gràcies pels teus comentaris, em serveixen de molt. De fet darrerament penjo menys relats per què estic endinsada en un projecte d'un recull de contes i a presentar-me a algun concurs literari i això m'ocupa força temps. Però veure com cada vegada que penjo un text et tinc allà amb els teus comentaris m'anima a seguir. Amb tu he descobert una poesia propera, que es palpa, crec que aquest compartir és un aprenentatge constant.
una abraçada
Joana

Preciós, que fàcil que hauria de ser i que poc que es diu.

Primer gràcies pel teu comentari. Com sempre passa que algú em fa un comentari cerco els seus escrits, i sempre em sorprenc gratament. He llegit a l'atzar i també t'he de dir que m'he sentit identificada. Fas una descripció molt ajustada del que són les relacions on line.
Et seguiré llegint.

He de dir que el millor de rebre comentaris, a part de l'afalagament que pot suposar és la descoberta de nous escrits, de nous autors. Això és el que m'ha passat amb tu, he llegit un cop i un altre el teu relat, i m'he quedat embadalida per la descripció que fas amb detall de cada escèna i corpresa pel desenllaç de la història.

mama soc la caterina la teva filla de 11 anys que es molt guapa es broma bueno lo que et vull dir es que ma agradat molt .

M'ha agradat molt el teu poema i si tens raó, poden retallar molt però no tot, afortunadament.

Sens dubte guanyen les coses que es poden fer i que no tenen preu. I tens raó això no ens ho prendran mai.
Joana

Gràcies el teu comentari, he descobert els teus escrit. Tens raó ens obsessionem per posseir i acabem no posseint res.

T'accepto l'abraçada i la retorno per una confiança que acabem d'instaurar. He de dir que el descobriment ha estat mutu. Primer en llegir la teva autobiografia extremadament vital, després en descobrir els teus textos, la riquesa del teu vocabulari, la tendresa del teu relat. Et seguiré llegint.

Doncs jo crec que ja has fet el primer pas escriure, treure el que portes dins i a mi m'ha agradat sovint pensem que els altres ho fan millor que no tenim prou talent que ens manca inspiració. Cadascú té un estil personal ni millor ni pitjor que el dels altres, a mi del teu m'agrada la teva naturalitat, et surt de dins, a partir d'aqui seguir i no defallir. Ah i tots tenim la nostra pròpia gàbia però s'apren a viure en ella i a aprendre a donar un tomb per l'exterior ni que sigui trobant espais personals com per exemple l'escriptura.
Endavant
Joana

Gràcies pel teu comentari, llegint la teva pàgina he anat a petar a aquest poema, que segueix una mica el fil del meu relat. M'ha agradat la importància que té la tripulació i el valor que li dones-
Fins aviat
Joana

M'ha encantat, descrius amb cura les emocions i fas que sigui un plaer llegir-te.
Fins aviat

T'entenc perfectament, hi ha persones que sembla que ens passem la vida en "crisi" constant, potser inadaptats, o potser senzillament diferents.

Segueix escrivint mots ho fas molt be.

M'he quedat d'una peça no podia parar de llegir. Realment genial.