EL CLUB DE L'ESCRIPTURA

Dijous va acabar el taller de dietaris i m’he quedat amb un cert regust agredolç. Ha estat tota una experiència. L’Assum, la profe, ens ha ensenyat a mostrar en comptes de dir o fer, a gratar una miqueta i cercar la paraula justa per a definir les nostres emocions. Sense sortir de l’aula, hem pres mate amb la Patrícia, en Carles ens va descobrir les memòries del seu pare, la Muntsa ens han revelat el debat que te en el seu subconscient amb la T. Hem viatjat a l’escola de l’Almudena que va desaparèixer fa uns anys, en Joaquim ens va portar a concert i l’Estel ens ha explicat el secret de la seva castanya abonyegada. La Dolors ha compartit amb nosaltres el seu cel estrellat, la Isabel ens ha convidat a menjar mandarines a la merceria dels seus pares i hem conegut la Brugui, que ens ha presentat l’Helena. Encara sento el soroll del tren del viatge que vam fer amb la Clara. L’Eulàlia ens ha llegit el seu diari i després de tantes emocions, la Montse ha volgut convidar-nos a un “Bocata de calamars”. I totes aquestes aventures en quatre setmanes, intenses, entranyables, memorables. Perquè quan mostrem el nostre racó més íntim, quan ens despullem emocionalment, creem un vincle gairebé com el pacte de sang que fan els escoltes. Sí, hem aconseguit fer una germandat de l’escriptura, hem ensenyat i ens han ensenyat. Posant en comú els nostres estils hem aconseguit fer créixer el propi. I les recances inicials sobre la nostra vàlua com a potencials escriptors s’ha esvaït perquè hem après que els que vivim per escriure o escrivim per viure no hi podem fer més. L’escriptura ja forma part de nosaltres com les nostres mans, els nostres ulls, és el nostre color, el nostre gust, el nostre paisatge ... i com diria la Patrícia “soy yo, luego escribo”.