Cercador
FELIÇ 2012
Un relat de: Joana Llor Serra- Compartir:
30 de desembre de 2011.
FELIÇ 2012
Demà s’acaba el 2011 i ho celebraré amb la Núria i la Isa, segur que serà un cap d’any entranyable, això però, serà demà.
Avui, ara que les nenes ja dormen, quan a casa res es mou, m’agrada sentir el silenci i crec que és un bon moment per escoltar-me i fer balanç.
Em sembla fútil rumiar en l’acabament sense reflexionar com el vaig començar. El primer dia de l’any que demà deixarem, em vaig topar de morros amb la meva realitat; em trobava com aquella flor seca que roman entre les pàgines groguenques d’aquell llibre oblidat i el plor picava amb timidesa a la porta sense gosar entrar. En aquells moments no vaig voler disfressar el meu estat, mai m’han fet por els reptes. La soledat formava part de la meva vida i anhelava aprendre a conviure amb ella.
El 2010 havia estat feixuc, renovacions sens dubte doloroses, l’ansietat de l’estudi... Estava convençuda, però, que el 2011 seria diferent, calia superar i mirar endavant. Una cosa tenia clara, aquest canvi depenia només de mi.
L’any despuntà amb el desencís de les oposicions, però malgrat la desil•lusió inicial, era evident que aquests mesos de repòs m’havien donat la pau interior que necessitava per encetar aquesta nova etapa. El sol lluïa aclaparador i jo disposava de tot el temps del món per gaudir-lo.
En Gerard Quintana va dir en una entrevista : “quan tenia 20 anys vivia cada dia com si fos l’últim, ara visc cada dia com si fos el primer”. I així em sentia jo, disposada a fruir de cada instant, de cada coma d’aquesta nova història no escrita. He procurat que cada moment fos únic, que cada bri de llum m’arribés tan al fons que pogués eclipsar la tristor dels dies més grisos. He estat oberta i la vida no ha parat de sorprendre’m. He conegut gent nova, he viscut experiències sorprenents, de cada una n’he aprés i totes elles han ajudat a fer créixer una mica més aquesta nova Joana.
I per la importància que han tingut en el meu camí, he volgut immortalitzar-les en aquest dietari.
Però la gran lliçó apresa és que sovint ens assetgen núvols puntuals, però, com a passatgers intranquils, tendeixen a esvair-se. Al final, la calma i la bonança ens visiten.
FELIÇ 2012.
FELIÇ 2012
Demà s’acaba el 2011 i ho celebraré amb la Núria i la Isa, segur que serà un cap d’any entranyable, això però, serà demà.
Avui, ara que les nenes ja dormen, quan a casa res es mou, m’agrada sentir el silenci i crec que és un bon moment per escoltar-me i fer balanç.
Em sembla fútil rumiar en l’acabament sense reflexionar com el vaig començar. El primer dia de l’any que demà deixarem, em vaig topar de morros amb la meva realitat; em trobava com aquella flor seca que roman entre les pàgines groguenques d’aquell llibre oblidat i el plor picava amb timidesa a la porta sense gosar entrar. En aquells moments no vaig voler disfressar el meu estat, mai m’han fet por els reptes. La soledat formava part de la meva vida i anhelava aprendre a conviure amb ella.
El 2010 havia estat feixuc, renovacions sens dubte doloroses, l’ansietat de l’estudi... Estava convençuda, però, que el 2011 seria diferent, calia superar i mirar endavant. Una cosa tenia clara, aquest canvi depenia només de mi.
L’any despuntà amb el desencís de les oposicions, però malgrat la desil•lusió inicial, era evident que aquests mesos de repòs m’havien donat la pau interior que necessitava per encetar aquesta nova etapa. El sol lluïa aclaparador i jo disposava de tot el temps del món per gaudir-lo.
En Gerard Quintana va dir en una entrevista : “quan tenia 20 anys vivia cada dia com si fos l’últim, ara visc cada dia com si fos el primer”. I així em sentia jo, disposada a fruir de cada instant, de cada coma d’aquesta nova història no escrita. He procurat que cada moment fos únic, que cada bri de llum m’arribés tan al fons que pogués eclipsar la tristor dels dies més grisos. He estat oberta i la vida no ha parat de sorprendre’m. He conegut gent nova, he viscut experiències sorprenents, de cada una n’he aprés i totes elles han ajudat a fer créixer una mica més aquesta nova Joana.
I per la importància que han tingut en el meu camí, he volgut immortalitzar-les en aquest dietari.
Però la gran lliçó apresa és que sovint ens assetgen núvols puntuals, però, com a passatgers intranquils, tendeixen a esvair-se. Al final, la calma i la bonança ens visiten.
FELIÇ 2012.
l´Autor
30 Relats
18 Comentaris
21788 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89