Primera trobada dels "Jo dispersos".

Només dos dies de la nostra trobada i com un rumiant em retornen cada un dels moments viscuts i els mastego poc a poc per digerir cada conversa, cada anècdota, que res sigui balder. Després d’uns dies grisos, la pluja va fer una treva perquè el sol ens donés el caliu i color necessaris perquè tot prengués el cos d’una composició perfecta.
Un aperitiu davant del mar, les gavines jugant amb els blaus que es confonien i abraçaven. Les casetes blanques, tafaneres, ens convidaven a seure a les seves terrasses i a sotjar l’espectacle. En arribar a casa la Isabel la taula guarnida de festa major. No hi mancava cap detall, les olives farcides amb anxoves de l’Escala de’n Xillu, la gran desfilada de primers amb la quiche amorosa de l’Eulalia, les torradetes amb escalivada amb anxoves de l’Isabel i el contrapunt exòtic amb el Chipaguazu de la Patricia.
Lluny del taller de dietaris on ens vam conèixer, obríem de nou el “jo” i mostràvem les dones, les mares, les professionals, les companyes. Realitats compartides i, com deia la Isabel, la possibilitat d’obrir una finestra a l’exterior en els nostres petits mons. L’arròs passava lleuger i no va quedar ni un bocí. Al final, l’olor de xocolata, la dolçor de la maduixa i el color de la llimona. Tot compartint els cafè i delicioses infusions, sense canviar de decorat, va aparèixer la nostra passió per les lletres. Vam escolar embadalides l’experiència de la Patrícia com a periodista entrevistant l’Ernesto Sábato. Les sensacions de la Isabel en llegir Bienvenido a Sarajevo, hermano del Boban Minic i les recomanacions de lectura de l’Assum. El Rodamots ens va endinsar en una nova i suggerent forma d’ampliar el nostre vocabulari. La proposta no es va fer esperar, jugar a construir textos amb les paraules apreses. Sense adonar-nos van tocar les set. Vam marxar cofoies, però amb la melangia de no saber quan seria el proper encontre. Tornant a casa el sol es ponia plàcid, res es movia, els camps de pomeres, els xifrés, les palmeres, al darrera el mar, també les nostres rialles i la certesa que la jornada havia estat esplèndida .