Retallada

Un relat de: sants78
Han retallat el cel i les estrelles s’han perdut
a algun magatzem ple de pols,
on no molestin als homes,
que han de treballar, dormir i consumir.
Ens han llançat a un silenci lapidari,
amb la pau dels cementiris
i amb el brogit d’un camp de futbol,
en un món on la felicitat
costa el que costen les nostres cadenes.
Un iphone, un ebook, una televisió de plasma en 3D...
Han retallat el cel i els somnis,
les lluites dels nostres avis i la revolta.
Sota les ones els homes lliures s’ho miren amb por,
esperant que no decideixin retallar els mars
o els cels.
Cau la nit, fosca, curta i silenciosa.

Comentaris

  • tens raó[Ofensiu]
    Joana Llor Serra | 02-10-2012

    M'ha agradat molt el teu poema i si tens raó, poden retallar molt però no tot, afortunadament.

  • Poema de trinxera[Ofensiu]
    Carles Ferran | 08-04-2012

    Un poema activista, compromès, amb imatges brutals molt realistes i carregades de força ( on no molestin als homes que han de treballar, dormir i consumir; la felicitat costa el que costen les nostres cadenes; han retallat les lluites dels nostres avis i la revolta...). És difícil dir més amb menys.

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

490739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]