NIT D'AMOR

Un relat de: Joana Llor Serra
És una nit tèbia, dolça
d'aquelles en que es barregen
la tendresa i les carícies.

I la lluna ens contempla amb respecte,
meravellada per l'expressió
silenciosa del nostre amor.

I pot ser que l'amor no tingui paraules?
I pot ser que ens estimem en silenci?

I ens mirem i abracem,
i els nostres cossos es confonen,
potser també els nostres pensaments
ho fan, sense dir res,
només creuant els esguards.

Però la nit s'acaba i el dia arriba.
Però que ho fa que enraonem i no ens entenem?
On són les carícies, on és la tendresa?

Potser es van quedar
en la nit dolça i tendre.
Potser no en sabem d'expressar
en paraules el nostre amor?

Perquè no parlem i escoltem
amb carícies i tendresa?

Fem que el dia sigui
com aquella nit tèbia i dolça.

I perquè no fer de la nostra vida,
aquella nit d'amor?

Barcelona, 1996

Comentaris

  • Un camí d'amor[Ofensiu]
    Illadestany | 14-10-2012 | Valoració: 10

    Ben trobats, els mots per a expressar l'amor. Així mateix, també es poden trobar amb la parella, tot conreant-los dia rera dia, nit rera nit.
    I sí, es pot fer de la vida un seguit d'amor, potser no una nit sempre tèbia i dolça, car sempre hi ha entrebancs d tots colors, però sí un llibre d'amor, un camí de dolçor, una pau subjacent a les dificultats quotidianes.
    Endavant, Joana, ben escrit
    Illadestany

  • un sentiment...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-10-2012 | Valoració: 10

    que molts hem experimentat al llarg de la nostra vida... però el que sembla fàcil en un moment a l'endemà ja no ho és...
    ben expressat joana

    salutacions maresmenques
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Joana  Llor Serra

Joana Llor Serra

30 Relats

18 Comentaris

21791 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona al 1965, des del 1998 visc a Girona, i he de reconèxer que és una ciutat feta a la meva mida. Em recordo de sempre escrivint dietaris, cada etapa de la meva vida sobre un paper. Fa tres anys em vaig separar i vaig entendre que a vegades s’ha de morir per tornar a néixer. Va ser un procés lent i dolorós, però el que jo en aquell moment no sabia és que era una pas necessari per començar un nou camí. Retrobar-se amb un mateix pot fer por, però sens dubte és una feina engrescadora.. I amb aquesta intenció vaig començar a escriure un nou dietari. Descobrir-me ha estat tota una aventura, recuperar la meva vida, les meves filles, els meus paisatges, absolutament tot el que m’envolta se m’apareix amb força i no vull deixar passar aquesta nova perspectiva. Arribo a “relats en català” de la mà del meu amic Lèvingir. I en aquesta web m’he sentit com a peix a l’aigua per què com a aprenent d’escriptor aquí he trobat un espai on poder transcendir i compartir. Aquí trobareu part del meu dietari però també d’altres experiments de narrativa creativa. Gràcies els que us atureu i em llegiu, els que opineu i als que no ho feu. M'agraden les crítiques per què sens dubte és la única manera de millorar. En qualsevol cas per a mi ja és un plaer i un privilegi, compartir aquest espai amb vosaltres.