mai podem saber si la decisió que prenem és, realment la correcta, malgrat que el nostre cap, el nostre cor o tots dos alhora ens cridin dient que sí. tindrem sort si amb el temps endevinem la resposta, però tampoc solem saber amb certesa què ens depararia la seona porta.
però per sort nosaltres només hi juguem en aquest joc i mai podrem establir-hi les normes...

un poema molt bò i força encertat pel meu gust

FRAN's

(i gràcies pel comentari!)

és curiós com podem arribar a lluitar per quelcom que ens pot fins i tot despreciar. i que després diguin que la base de l'home és la raó...

FRAN's

és un d'aquells relats breus que, si es saben fer, poden quedar molt frescos. i aquest és un cas.

m'ha agradat com troba la seva cara en els nubols, que tantes coses ens recorden sempre, tot i que sovint poc s'assemblen al que diem.

FRAN's

es realment vertiginós el canvi d'escenari que s'ha produit al meu cap en tan sols tres línies.
m'ha fet recordar a tots aquells que diariament veig en els meus viatges ferroviaris.

segueix captivant al públic de lectors

sempre és bo temptejar el terreny abans d'arribar a la partinent parada encara que això representi allargar el trajecte.
anar seguint les pistes fins arribal al T'ESTIMO.
m'ha agradat.

FRAN's

és un relat força bó. m'agrada allà de la cullereta acompanyada de la mà golafre, està currat.

però abans d'enviar el relat te l'has de revisar que hi ha alguns errors de teclejat (not pensis, a mi també em passa sovint...)

FRAN's

com la cançó den pi del a serra, així veig jo el teu poema. amb una elegancia que li otorga al significat un caliu encara més càlid.
ho fas molt bé

FRAN's

es un relat molt emotiu però mab la sempre inalteralbe ombra de que aquesta mamaltia busca la gent al 'atzar i els supervivents són escassos.
confiem en que, com la marta, motla m´es gent pugui arribar a dir que a sortit de la seva HABITACIÓ

una frase dita de forma molt xasual donantli un caire encara més sincer a la declaració.
la meva frase preferida.

FRAN's

un relat que m'ha agradat. la manera en que l'has escrit fa que siguin necessàries varies lectures per copsar-lo tan com sigui possible permetent que es captin més coses que les que es veurien amb una sola lectura.

molt bó, d debo.

FRAN's

sempre és bo deixar que la gent recordi que té uns drets innats (i també uns deures!) com a ésser humà.
entre la llibertat i la igualtat algú va dir que l'esquerra adopta la llibertat i la dreta la igualtat (o era a l'inrevés?)

FRAN's

molt bon poema, ecenificant-lo en uns ben escollits tres grans pilars, m'ha agradat!

per cert, la Clara/Itaca m'ha passat una cançó teva molt bona (a l'Ovidi) segueix cantant, ho fas d conya!

Fran's

el sarcasme del relat fer venir petites esgarrifances, creuem els dits i toquem fusta: no fos que algun dia algú se li acudís...

"¡Poesia, eh! Y encima en catalán. Se te va a caer el pelo, chaval".

per mi, la millor frase del conte.

FRAN's

mai hem de permetre que el pessimisme amb que neixen alguuns dies se'ns enganxi a la roba (després s'ha de fregar molt per treure-ho!)

FRAN's (tornat de l'exili)

no és una direXió massa puritana que diguem...

El Mateix