Marta

És una sala rectangular. Hi ha quatre llits que estàn sempre a la vista i en un moment donat es poden tancar a través de cortines. Al fons hi ha dues habitacions que s'utilitzen pels aillaments.
En el llarg passadís hi ha finestres des d'on es veu la sala i a excepció d'unes quantes estones al dia sempre estan tancades per una persiana.
La major part dels llits estan ocupats per cossos que no omplen ni la meitat del somier. Per què?? Perquè són NENS.
Si ja és dur treballar amb adults, amb NENS encara ho és més; però quan les coses van bé és molt més agrait.


El seu nom és Marta. És molt, molt, molt petiteta. Té sis mesos. Conec als seus pares i per sorpresa meva són més petits que jo. Jo tinc 20 anys i estic de pràctiques d'infermeria. Ells en ténen 19 tots dos. I perquè una criatura tant petiteta està en una UCI de pediatria?? Perquè té LEUCÈMIA. Per què ella?? Què ha fet?? Si gairebé no ha tingut ni temps de viure. La resposta que dóna tothom és PERQUÈ LI HA TOCAT.
La Marta està en una habitació d'aillament perquè les seves defenses estan molt baixes. La gent que està amb ella sempre ha d'anar amb una bata, una mascareta, un gorro, uns peucs i guants. Només ens veu bé els ulls. Però per sorpresa de tots sempre ens ofereix un gran somriure i fa que els seus pares es mantinguin forts.
El meu periode de pràctiques s'acaba avui i la Marta encara està ingressada seguint el tractament amb quimioterapia.


Ja ha passat un temps. Ja sóc infermera. Me'n vaig a treballar a la UCI de pediatria, a fer una suplència d'un sol dia. Quan em diuen quina habitació portaré i quina nena hi ha, sabeu qui és?? La Marta. Ara ja deu tenir un any aproximadament. S'està recuperant d'un transplantament de medula. Ha estat molt malament, fregant la cara de la mort. Però amb el seu somriure a la cara ha tirat endavant i ara s'està recuperant. Està en una habitació però ja no està aillada. I les perspectives de futur són molt bones.
Els pares estàn més que contents, és com si la Marta hagués tornat a nèixer.


Vaig pel carrer. Estic a punt d'entrar a l'Hospital perquè s'acosta l'hora de començar a treballar. Veig una cara coneguda. Em costa classificar-la. Però finalment la reconec. És la mare de la Marta. I qui va agafada de la seva mà?? La MARTA.
Ara té un any i mig. Està guapissima. M'ajupo i li faig un petó. I quina és la recompensa?? Un gran somriure com el que sempre ens ha mostrat la Marta. Estan allà perquè van a visita de control. I ara la Marta ESTÀ MOLT BÉ.




Marta és un nom fictici per tal de respectar la protecció de dades.