Escenografia urbana amb actors de carrer

Veig que el metro t'és una gran font d'inspiració! xD
Molt be!

Veig que el metro t'és una gran font d'inspiració! xD
Molt be!

del focus d'inspiració que és el metro i els seus personatges....Jo sempre em tancava en la lectura d'un llibre quan hi pujava dia a dia, precisament per a evitar de veure la realitat que el teu relat explica...
Em sembles una bona observadora i el que és més difícil, saps conjugar el que la retina capta amb l'el.laboració d'un relat.
Dones peu a una reflexió amb un tema tan proper i desconegut per a la majoria de nosaltres. La descripció de l'entorn, chapeau... sobretot quan dius els nervis que passa cada cop que té que fer el discurs, com si es tractés d'un actor de prestigi a cada estrena.

petonets

angie

Un retrat d'una imatge quotidiana que tots defugim quan ens trobem. Ens defensem pensant: "que treballi com tothom" I ho pensem sense saber res; ni qui és, ni què li passa, ni per què ho fa, ni si li queda alguna altra opció. Ens molesta, però no gosem ni dir-nos-ho a nosaltres mateixos.
Molt ben descrit.

sí, és per miiiii... per mi soletaaaaaaa! ijijijiij

està guapo, nena!!!!

la veritat que a mi les dones mores o no sé què són que van pel tren cantant amb el nen o amb el paperet que diu que el seu nebot té leucèmia o què sé io... em posen dels nervis!

petons!

Òndia noia, et superes! Que trist, que crític, que bo, que guai! T'ho confesso: quan viatjo en metro penso en tu i els teus relats, somric, em relaxo i veig el món de color...mandarina?

es realment vertiginós el canvi d'escenari que s'ha produit al meu cap en tan sols tres línies.
m'ha fet recordar a tots aquells que diariament veig en els meus viatges ferroviaris.

segueix captivant al públic de lectors

Curt, concís, sorprenent.

El Foster l'ha recomanat al fòrum, i ha valgut la pena de llegir-lo. Una bona reflexió, mirar el que demana almoina com un actor que exigeix aplaudiments, com tots.

-Filladelvent-

ja saps que jo no som molt de comentaris, però aquesta vegada no puc deixar de fer-ho, no sé que dir-te només que t'he llegit i he volgut que sapigues, ai nina que el teu relat és molt bo, tanta història només per dir-te això ...

una aferrada

Em sap greu repetir-me, però en cada relat em sorprens, em fas pensar, em diverteixes... de formes diferents, amb tons i matisos mils, però sempre molt Tiamat.

És un relat dur rere un treball perfecte en la creació fictícia de la situació a escena.

Hi trobo un però en el començament.
Humilment et suggeririra iniciar-lo sense tants detalls_
"Ell, dret i sol, fa un últim repàs al discurs, (...)"

Molt bo, sense dubte!!

foster