Cercador
Petita declaració...
Un relat de: 14- Compartir:
Vull dir-te que sí,m'encantes.
La teva presència em fa ser despert,
la teva inocència m'ajuda a admirar,
la teva absència...a escriure un cop més.
La teva presència estimula els sentits,
la teva inocència acumula rialles,
la teva absència...bogeria un cop més.
La teva presència m'incita a lluitar,
la teva innocència m'ensenya a callar,
la teva absència...a actuar d'amagat.
Arribarà el dia en que,
els teus llavis seran el peatge,
d'aquell viatge a Ítaca,
cercant en el seu fi...la passió.
Comentaris
-
amor...[Ofensiu]FRAN's | 03-10-2005
molt bon poema, ecenificant-lo en uns ben escollits tres grans pilars, m'ha agradat!
per cert, la Clara/Itaca m'ha passat una cançó teva molt bona (a l'Ovidi) segueix cantant, ho fas d conya!
Fran's -
Molt intens[Ofensiu]AINOA | 01-10-2005 | Valoració: 9
Quina diversitat de sentiments es percebeix amb el teu poeme.
Es una declaració petita pero molt intensa.
M'agradat. -
" la teva absència...a escriure un cop més "[Ofensiu]kispar fidu | 01-10-2005 | Valoració: 9
Una petita però preciosa declaració, explicant les sensacions de les situacions més "destacades": la presència, la innocència i la seva absència.
Els de l'absència són els que m'han agradat més, potser perquè m'hi he vist més indentificada: la teva absència em fa escriure un cop més, em fa tornar boig, no em permet pensar en res més que en tu...
i és que quan tenim el cor ocupat per una persona tan especial, perdem el cap pel seu cor.
Bogeria de l'amor, la bogeria que ens fa perdre el cap pel cor
Gemm@