Cercador
una veu deia no-se-què dep osar els peus a terra...
Un relat de: FRAN's- Compartir:
En no veure-la idealitzo;
no a Ella, sinó la situació.
Oblidoel món, creient
(ximple) que no existeix.
És llavors quan penso
que puc ser l'escollit.
Aquell a qui dirà
de tot cor a cau l'orella
"t'estimo a tu,
solament a tu".
Despertant sento una veu
-que l'inversa es compleixi
és del tot indiferent:
no tens perquè ser tu
l'únic en poder fer-la feliç-.
l´Autor
50 Relats
98 Comentaris
63275 Lectures
Valoració de l'autor: 9.05
Biografia:
frase preferida: "no diguis mai: d'aquesta aigua no en beuré, aquests genitals no lleparé i aquest capellà no és el meu pare" (Quim Vila)pel·lícula preferida:la fortuna de viure (Les enfants du marais)
la vida és una merda i precisament per això ens ho hem de passar bé
Últims relats de l'autor
- Roig
- Sopar de dues forquilles i tres a taula
- avui mhe desperat amorós
- cançó sota pluja
- pensaments d'un bípede sense plomes (capítol 1)
- Àfrica, 2a pàtria de la meva estimada.
- versos prosats (casi arribant a paranoia)
- L'obra mestra
- retorn de l'exili
- l'infern dels sentiments
- com una patada als collons
- fer, de somnis, records
- una veu deia no-se-què dep osar els peus a terra...
- és correcte espiar als veïns?
- homenatge (i potser casi plagi) a Béquer