una veu deia no-se-què dep osar els peus a terra...

Un relat de: FRAN's

En no veure-la idealitzo;
no a Ella, sinó la situació.
Oblidoel món, creient
(ximple) que no existeix.

És llavors quan penso
que puc ser l'escollit.
Aquell a qui dirà
de tot cor a cau l'orella
"t'estimo a tu,
solament a tu".

Despertant sento una veu
-que l'inversa es compleixi
és del tot indiferent:
no tens perquè ser tu
l'únic en poder fer-la feliç-.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de FRAN's

FRAN's

50 Relats

98 Comentaris

62137 Lectures

Valoració de l'autor: 9.05

Biografia:
frase preferida: "no diguis mai: d'aquesta aigua no en beuré, aquests genitals no lleparé i aquest capellà no és el meu pare" (Quim Vila)
pel·lícula preferida:la fortuna de viure (Les enfants du marais)

la vida és una merda i precisament per això ens ho hem de passar bé