versos prosats (casi arribant a paranoia)

Els grans mestres i filòsofs m'observen, ho noto tot i que no els veig.

En el meu interior s'ha construït una casa els ciments de la qual no corresponen amb la mateixa. La casa en si és bufona:
al jardí hi tinc plantat un petit hort de tendresa
una piscina plena fis dalt de romanticisme
i la casa, feta de somni la qual em protegeix de tota tempesta.

Com ja he dit els ciments i la casa no duen el mateix compàs; mentre la casa guarda tan sols un llit petit i solitari l'altra està preparada per a un confortable matalàs de matrimoni (amb el corresponent somier). Tampoc recelo de la que tinc car que molta gent n'estaria satisfeta. Però per a mi la casa no és el fi, sinó tan sols una excusa, una fase com una altra per arribar a una (no la única) meta: convertir el meu jo en un nosaltres.
La meva casa, tot i guardar un origen marcat per una possible tristesa, conté un aire replet d'un optimisme, clar que amb certs aires melancòlics.
Degut a que sóc conscient de la meva continua recerca cap a una persona, en el meu cas, inabastable (massa lliure, massa ràpid). Però alhora tinc present que en la nostra cursa contínua estem sempre a prop; al mateix temps que sé que arribats el moment i sense que ningú ho forci potser canvio de musa i si l'experiència recollida i la sort (mot d'un obtús significat pràctic) em són favorables la recerca acabarà amb troballa.

En tot cas i passi el que passi; malgrat les tristors i les desesperances, sempre em desperto amb unes ganes boges d'aixecar-me i veure-la, relacionar-m'hi, sentir que també jo formo part del seu món.

Potser són tan sols aquells que no pensen amb el cap clar certes coses i no segueixen el patriòtic seny marginant-lo amb una no gens menyspreable rauxa.

Inconsciència
Incertesa davant d'un fons possibilista
Saber que malgrat tot la supervivència del món no depèn (que sàpigues) dels sentiments d'ella vers algú com tu
Consciència de que sense esperança no som i en tant que no som no podem estar desesperats. Això implica que mai estarem sense esperança, car que no estarem en cas de no ser.