Fa mal obrir el cor un cop se'ns ha tancat per les ferides.

LEM

M'ha copsat aquest final. Demostració de la pròpia ignorància que només la poesia explica. De forma breu, però que se't clava endins. Tots (i m'incloc) hem escrit algun cop recordant al mestre. Però mereixes estar entre els millors dels que ho han fet.

Et llegeixo.

LEM

A voltes la gent et fa desaprendre a estimar i després demana explicacions.

Tens una curiosa forma d'escriure, que has exagerat en els últims poemes. La vida comporta canvis en la forma d'explicar-la.

Versos d'una sola paraula (amb conjunció a voltes).

No deixis que les imatges impossible acabin amb la teva poesia (però ajuda-les is ofereixen ajut).

LEM

Pel que fa a l'estil, m'ha agradat la repetició del fragment, el millor del poema per mi. Li dóna força i missatge.

Contingut. Ràbia i tristor alhora es fusionen barregen, remouen i agiten. Coses que no haurien de venir juntes mai (els sentiments negatius d'un en un ja és suficient) prenen força.

I tot i ser un poema tan profund m'ha quedat un comentari més proper a una crítica d'un literat que no en sap els precedents que no pas un intent de donar ànims.

Arrelem-ho doncs.

Força i salut, però sobretot força.


LEM

Ja ho diu la frase: la confiança fa fàstic.

Comprovat.

LEM

Un poema ben patriotic si fos un país. Encara que una persona és com un petit país... i el que descrius podriem considerar-ho la UE.

M'agrada la frase final. M'ha fet recordar el Buzz light gear o com s'escrigui a Toy Story.

Benvingut a RC! S'hi entres gaire en aquest món veuràs que això és una jungla que es regeix per la llei del més fort (que contextualitzat seria qui més escriu al fòrum, qui més comenta i qui més polèmica crea és el més ben valorat).

Sort!


pd: sóc en juseph!

M'ha extranyat l'olor a pins. Mirant a port sempre se sent aquella pudor extranya que mai se identificar, però que em recorda, de lluny, el pa al forn.

Tot està relacionat.

És maco i reconfortant viure al món de la felicitat aliè de tot. Però al final la vida sempre et fa tocar de peus a terra. Encara que ho neguis, encara que faci mal, però no es pot viure eternament enganyat al món paral·lel que és la felicitat.

I Laura, com et dius ara?
Aviat treuràs tota la pols al paisatge.

Els mots de matinada no els creen les febres i el deliris. Tot al contrari. Els mots fan delirar el poeta.

Potser si que us tornareu a veure, però ell haurà canviat, no serà el mateix. Els anys l'hauran curtit d'una altra manera.

últimament penges els relats de dos en dos, i sempre m'agrada més l'últim.
La imatge de mastegar el temps m'agrada.

I quan ploris, no oblidis de plorar cap a fora i no cap a dins, no sigui el cas que ofeguis la teva ànima.

Pensa en tu mateixa primer de tot. I després pensa en els altres. A mi l'experiència m'ha ensenyat això. Però és una experiència personal, potser intransferible, però hi he dit la meva.
Que vagi bé!

LEM

Ben trobat. Tot Carpe Diem no és tal si no es porta fins al final: fins l'últim Carpe Diem.