fer, de somnis, records

En la guerra de l'Amor
els soldats no llencen bales;
les canvien per sentiments.
Les bombes ja no peten
sino que ploren:
plorar d'alegria,
plorar de tristesa
(això depen del dia).

En la guerra de l'Amor
hi ha batalles perdudes,
però també de guanyades.
jo no en porto cap guanyada;
tot i això guardo esperança.
Mai s'ha sap qun Ella afluixarà
l'alegra i impenetrable cuirassa.

No és enemiga, és competidora
d'un combat sense trofeus.
De cop, avui, he vist la llum;
mentre la pluja em guaria l'ànima
d'una, quasi insana, enveja.

Tots i totesdeixen de ser individus
i passen a ser parelles.
Jo, forçat a la soletat;
Ella, desconèc motiu, també hi és.

Una veu xiuxiueja:
"potser és un senyal,
si et declaras et pot dir que sí".
una lletera amb faula s'atura i diu:
"jo també tenia molts potser,
però van caure junt amb la llet".

L'opció de cantar al meu amor reapareix
juntament al temerós NO.
-Qui ho sabrà? jo no.-
Algú va dir que la vida s'ha de viure
i no seré jo qui contradigui obvietats...

"El somni de tota persona és
qu dels seus desitjos se'n facin
finalment dolços records".

El meu somni és,
el meu somni ha estat,
es meu somni serà
estar amb Ella.
Podré algun dia recordar
el moment en que ens besarem?