retorn de l'exili

Estimats lectors, desconeguts analfabets i altres ens que es troben per la plaça; escric quelcom amb sentit dubtós per primer cop en unes quantes (QUANTES) setmanes (no cal que ploreu, de debò, amb sort en faran falta unes quantes més abans que ho torni a fer) bàsicament per mandra. La distància entre el còmode i càlid sofà i el dolorós ordenador se'm feia aterridora. Fins i tot la distància que separava la meva mà agafada amb ferocitat al ratolí de la llunyana finestra MICROSOFT WORD em provocava febrades.
Ara mateix (diumenge, 2 d'octubre del 2005 a tres quarts d'una de la matinada) però, em de gust escriure; em falten idees, cert, però no cal ser tant autocrítics (si vosaltres no ho dieu a ningú jo prometo tampoc fer-ho). Primer havia pensat no escriure sobre res però com que això ja ho estic fent ara i no crec que ho pugui allargar gaire més ho deixo. He pensat també d'escriure sobre el segon tema favorit de l'estat Espanyol (el primer és Pasión de Gavilanes): l'Estatut; però com que totes les persones amb bigoti han opinat i les que no en tenien han dit la seva, trobo que el tema amb el dia i mig que portem des de l'aprovació ja s'ha suat prou per totes les opcions possibles.
De què més podria escriure jo, pobre de mi? Podria escriure sobre la sèrie discussions a base de cartellets del MSN (sabeu aquells quadradets que surten quan algú s'acaba de connectar que apareix amb el nick, la foto i un odiós "piing"? doncs això) que practica una excompanya meva de classe contra una no-ex(companya): i fotent-li mocs per tot arreu (a mi: em feia por). Podria també contar-vos que un amic meu (guitarrista) s'estrenarà el proper dimecres 11 d'octubre a Mataró (botifarrada contra el dia de la Hispanitat) amb el grup de música Kàtiva (SORT DANI!). Podria parlar sobre el meu amor impossible amb una companya de classe, però ara no em ve de gust (si us heu quedat amb les ganes, tranquils: tinc un bon grapat de poemes que us en faran cinc o sis centims).
De fet, avui us podria haver parlat de moltes coses i no ho he fet i, segur que si us n'hagués hauríeu badallat (no ho negueu; el règim alt en carbohidrats de les formigues tigre que viuen vora el Titicaca les fa morir de son a elles i tot...). per tant us deixo fins el següent cop que tregui el cap per aquí i llavors, us ho prometo, em comprometo a preparar prèviament un tema decent (paraula d'escolta )

Amb carinyo, d'algú que mai ha estat escolta.