per dir-te que m'han agradat molt els teus texts, sobretot aquest. Puntuar és sobrer. Estimar-los és el que interessa. Un petó.

Carles

Gràcies per la teva amabilitat, onatge. Et retorno els comentaris als teus versos, que encara no coneixia. T'he de dir que em sembles un poeta interessant, dins allò que hi ha dins aquest web. Una abraçada forta.

Carles

No, no s'entén, així com està escrit. A escola t'han ensenyat a escriure en salat? Crec que ets massa jove per fer-ho. Si comences a escriure bé i de manera que tothom ho pugui entendre, els teus textos t'ho agrairan. I jo també. I moltíssima de gent. Salut!

tu has de continuar escrivint i penjant coses, ja ho crec que sí. SALUT!

...com una faula clàssica, com un conte immòbil, molt ben escrit, molt, amb una tendresa inhòspita, mai no excessiva, emotiva. L'acció és l'emoció. Gràcies.

En català, una polla és la gallina ponedora que es va fent gran. Quan una noia comença a mostrar símptomes de fertilitat, li diuen "ja ets una bona polla". El català té desenes de paraules per referir-se al penis (generalment noms d'animals i plantes), i fins i tot hi ha algun web que es dedica a recopilar-les. "Polla", si no es refereix a la femella en vies de creixement del "pollastre", és un mot buit de contingut semàntic i, òbviament, introduït pels espanyols, aquells a qui Miquel Bauçà anomena "els nostres enemics".

Faig aquesta explicació-reflexió, perquè m'han agradat molt aquests contes, però 16 vegades m'ha sobrat la paraula "polla".

Salut!

entre bastidors visc el silenci i més que mirar el futur miro el textos i em demano per què?

Allà on hi havia hagut molta de gent, només hi queden els repel·lents de sempre fent els seus càlculs d'estatítistiques i defensant les seves puntuacions i el seu dret a respirar. Realment, en aquest món hi ha milions i milions d'éssers repugnants, humans repugnant que em van vergonya que siguin (diuen) de la mateixa espècie que jo. Què ha passat?, vaig demanar el febrer. Ara ja ho sé. Que el fill de puta de Déu s'ha imposat sobre l'home. Això ha passat. Com sempre.

Continuem amb la resistència a la prestilència, a la connivència i a a beneitura. Amunt!

...trobo que això d'MVIDAl és fer-ne un gra massa. Si no hi hagués aquesta beneitura de puntuacions i rànquings això no passaria. Salut! I gràcies per anomenar-me "antisistema", m'agrada. Dormiré pla, anit.

Carles

no sé la teva anàlisi històrica, sobre això, però crec que no cal emprar paraules tan precioses per dir collonades tan grosses. Salut.

Carles

Jo també vull volar. En sortir, ran de l'aire, ran del no-res he notat una lleu sensació de llibertat, d'alliberament, de consciència. Després ja no hi ha hagut cap veritat, ni cap mentida; els posats han desaparegut. I, mentre volava, he rigut, perquè sé que rere la consciència sempre hi ha alguna cosa que m'espera, que em reclama, que diu el meu nom i me'l fa a dir a mi mateix. I he rigut perquè, de cop, no he enyorat res, ni el futur!, ni l'amic. I això ha durat tot el temps, tot el temps.

I després l'abraçada.

sí, collonut. Salut!

Carles

Això és el que hem de fer servir, mecagondéu, paraules grosses!

No facis cas a aqueixa gent. Hi ha molt de llepafils per aquí. Au, una abraçada.