5 poemes de l'any 1

Un relat de: Carles Rebassa

1.
Només si pogués
sentir un instant per què us heu acostat
a ensumar aquesta son
i després heu partit, desenganyats,
cap a aquests inferns on tot és lacra
i infeccions -tot aquest pus que surt,
tota l'amor feta sang marró
que ara suavitza les parets
i encara el terra -que me'n vaig,
amb la sang del meu front
i el pus de la paret
i les roses del temps
amb aquesta tristor que no té forma
i no existeix -cicatritza
abans de fer el tall
i els ulls cauen
i les mans ragen
i el sexe s'escorre.
Bona nit.

2.
Al final era ben clar com ho sabies:
digues-ho al vent,
jo no era àngel, era mag,
era el mag de l'Aire. Adéu.
Sota aquella pedra emblavissada
mirava amunt, encadenat,
com si un serp em mossegàs per dins
mentre tu tallaves
les meves ales amb un trinxet que et queia
i et perdies per camins de taurons.

Jo era el dofí: el mag de l'Aire.
Fins que no m'ha caigut
el darrer parany
no he pogut entendre que les teves dents eren d'arena.
Mai sota l'aigua,
sempre llepant-nos els peixos
i sempre ensumant l'horitzó
a la superfície.

No hi ha Aire. Deix el martell
i les ungles.
Ja no tinc més poders.

Només que acabi el mal son,
que, de mil, en resti un.

Si no seré jo mateix
que em devori.

3.
Estic acabat.
Només em resta deixar
aquesta ruïna de presència
i disgregar-me
per ser
només el meu
ponent
que espera
un altre pa
que m'alimenti
a llevant un altre cop.

4.
Hi ha dies
que tallaria
la corda
que aguanta
la closca
que parla
el verí
que m'arriba
de la nena dels collons.

5.
Ni tinc
demà
ni vull
sentir
la llum
que fa
ton so
quan dius
que és ver
que sóc
el cos
del vent
que gir
i gir
i gir
i gir
i vols
i vinc
i vaig
i mai
no tinc
el seny
per dir
de nou
de ver
que sóc
el cos
del vent
que gir
i gir
i gir
i gir
però
sé cert
que si
m'atur
sé cert
si mai
no gir
si mai
no volt
llavors
ja no
tindràs
el seny
de dir
tu ets el cos del meu vent i em gires.

Comentaris

  • M'agradaria escoltar-te[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2014 | Valoració: 10

    M'agradaria escoltar-te recitant aquests poemes impressionants. T'he vist en tres recitals i sempre m'ha frapat la teva recitació ferma, forta, clara i contundent. La darrera vegada fóu a Sant Sadurní d'Anoia, el mes de maig de l'any passat. Veig que fa temps que no publiques res a Relats. Llàstima per a nosaltres, però veig que tens una bona quantitat de poemes. N'aniré llegint. Una abraçada!

    Aleix

  • i gir i gir i gir[Ofensiu]
    Nubada | 24-07-2008

    Els monosíl·labs del cinquè poema m'han encantat. L'ha llegit i rellegit per assaborir-ne la sonoritat. Molt bé!

  • He llegit el poema...[Ofensiu]
    onatge | 17-06-2007 | Valoració: 10

    M'he llegit el teu poema en veu alta i és com si t'hagués sentit recitant a la Fornal... M'ha agradat molt. Està dins del teu estil, que m'agrada. També dir-te que felicitats pel teu llibre Les Vídues i els joves. Molt bo.

    salut. onatge.

  • !!!!!!![Ofensiu]
    gypsy | 04-06-2007 | Valoració: 10

    !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    ohhhhhhhhhhhh

  • ginebre | 04-04-2007 | Valoració: 10

    com poden no tenir cap comentari?
    Són boníssims!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

92489 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com