Sonet dels infinitius

Un relat de: Carles Rebassa

Si penses que ets petit, i que el somriure
encar no és per a tu, que et cal saber
com envestir el futur que tu vols ser,
afanya't a alenar, sumar, fer viure.
Si creus que cal llaurar, que cal escriure
mil somnis cada dia per poder
trobar el desig exacte, el sant voler,
practica'ls per morir, glatir, reviure.

Cal avançar, fer, dir, esplomissar
les pors que et fan cridar i et fan sofrir.
Si cal, pispar a qui es vol lucrar, errar,
contravenir, burxar o malferir,
lluitar, boixar i no doldre's ni acatar,
i esdevenir, i sí, desobeir.

Comentaris

  • Ho saps[Ofensiu]
    Arxiax | 18-05-2006

    Saps que no paro de llegir-te, i que el que escrius no deixa d'agradar-me...

  • M'ha agradat molt [Ofensiu]
    filladelvent | 09-04-2006

    aquest poema. Uns poderosos i suggerents infinitius que conviden a la vida.

    Et continuaré llegint,

    -Filladelvent-

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

92426 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com