Tríptic anal

MOT QUE DIU VER DE QUAN LA PELL TÉ BAF

Et vull amb mi tot just pel goig que faig
quan tinc el cos que em bull amb el teu cos
i el meu dur os que bull de carn, un tros
de carn en flor com si fos flor de maig.
Que just en tu crec que puc fer el meu raig
de llim de llum, carn que es fa calç com l'os
i fa amb la sang un pler tan dur, tan gros,
que em puny i em muny el goig quan de tu vaig.
Creu-me: no faig el pur si et dic que en mi
des que no ets llum tot el meu goig va tou
i tinc un seny molt fet de brou; és fi
i té la fe que fa de peix al pou
on sec la set que vol per mi el teu sí
al goig que ja no hi és i que un temps fou.


MOT QUE FA DIR EL MAL D'UN QUE VA GAT

No vull ser res que tuf tot sol ja faig,
car fa gran temps que el temps no és el teu cos
i cos és temps sens carn i un bé de tros
de tuf i «uf!» amb fred de nit de maig.
Que cranc va sol, per tu jo pix un raig
i brins i pins de cans i gats amb l'os
i el fel i els peus tots torts i un plor tan gros
que faig por i ja no et don pel cul. Com vaig…
Dic mots i mèus-nyaus-nyeus i do-re-mi
i cant planys bords i lais de so ben tou.
Mon cor no riu ni llim beu, brou tan fi,
i l'ull fot oi de no fer so pel pou
ni al cul de got de vi sens vi, sens sí,
i mor amb gust el mot que fa temps fou.


MOT QUE NO DIU DE PELL MÉS QUE EL NO-RES

No sé ja què coi faig,
ni piu ni pèl ni cos
ni col ni moc ni un tros
de temps cald de mig maig.
Mal llamp de llim sens raig!
Em fic pel cul un tros de col i un os,
«cloc!», faig, sóc cranc cul gros,
tinc mal. Menj fems: me'n vaig.
Per què m'ha de fer mal a mi
si sóc bon jan mal que un xic tou?
Bluf! Ecs! Ai las! Ai mal sens fi!
Mort jo, mort tot. Vaig dins el pou
si em fuig el grell, mal fat, i si
no hi ets… Per què? Com és? Com fou?