(In)consciència

Un relat de: Arxiax

L'ampolla té el coll trencat. Jo l'acaricio, foll, i sento esgarrifances de passar el tou del dit per aquesta vora fina i tallant, haches símbol de la sang coagulada. Els amics em parlen, i jo contesto, falsament absort en una conversa sobre el meu futur que, francament, ni em va ni em ve, mentre penso com de fi i tallant és, aquest cantell.
Amunt i avall, resseguint amb el canell el vidre esberlat, trinxant amb el palmell aquesta pols estranya que es clava i em fa mal i em recorda que sóc viu, que aquesta sang és meva i no de la taula ni de l'alarma dels meus amics quan s'adonen que no hi sóc, que la meva ànima és, ara mateix, en algun lloc difícilment identificable, entre la passió i el tedi. Conscient del dolor que sento, agafo un dels fragments de vidre verd, d'ampolla, i l'estrenyo amb la mà, el posseeixo, el fagocito gairebé. Algú m'agafa la mà amb força i impedeix que me'l segueixi clavant. I no sé entendre el perquè de tot plegat.
I quan torno, tinc la mà ensangonada i no aconsegueixo recordar perquè. Els amics em miren, espantats, sense saber exactament què fer ni que dir. Algú reacciona i, finalment, m'ajuda a treure'm el tros de vidre del palmell. La sang, ara, brolla amb més força, i jo l'observo atònit, sense entendre perquè sagno, perquè la meva mà és ara d'un roig pastós i dens.
Ploro i les llàgrimes em couen a la mà. Algú m'ajuda, però ara ja no, ara ja no sé qui és.
Algú em cus la mà. Algú em parla, algú diu que no estic pas bé.
I jo m'aixeco i em dirigeixo a la finestra. Que bonic, el pardal que picoteja engrunes de menjar hospitalari! Que bell, el colom que menja la llaminadura que algú ha perdut!
Jo també vull volar...

Comentaris

  • Evasió [Ofensiu]
    angie | 11-10-2006

    Un relat que ens explica com n'és de complexe la ment humana : podem somiar amb els ulls oberts, ens fem mal i en gaudim d'alguna manera, separem per uns instants el cos de la raó...
    M'ha encantat la descripció que fas del passeig del dit pel coll trencat de l'ampolla...un objecte molt metafòric i que t'ha dut a escriure un relat que per si sol vola...

    angie

  • Carles Rebassa | 29-03-2006

    Jo també vull volar. En sortir, ran de l'aire, ran del no-res he notat una lleu sensació de llibertat, d'alliberament, de consciència. Després ja no hi ha hagut cap veritat, ni cap mentida; els posats han desaparegut. I, mentre volava, he rigut, perquè sé que rere la consciència sempre hi ha alguna cosa que m'espera, que em reclama, que diu el meu nom i me'l fa a dir a mi mateix. I he rigut perquè, de cop, no he enyorat res, ni el futur!, ni l'amic. I això ha durat tot el temps, tot el temps.

    I després l'abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arxiax

Arxiax

63 Relats

90 Comentaris

67562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.03

Biografia:
Vaig néixer el 88. Sempre m'ha agradat escriure, no sé exactament perquè. De fet, potser mai m'ha passat res digne de ser escrit, però he estimat, he oblidat, he sentit... I amb això jo ja en tinc prou.

I look up in my inwards eye
which is the bliss of solitude....



Nota: Hi ha algú que comenta relats en nom meu.... em sap greu si us ofèn